dimarts, 17 de febrer de 2009

Solució llibertària a la crisi

Simpatitzo amb els llibertaris. M’encanta la idea de què l’estat intervingui el menys possible a les nostres vides, ja sigui en l’economia o en qualsevol altre tema (com diu el professor Xavier Sala-i-Martín, “ni a la cartera ni a la bragueta”). Hi ha un tema fonamental que em separa dels llibertaris i és que no ofereix un model de justícia social basat en la defensa del dèbil o uns graus de protecció social mínima (en especial, i això no només aplica als llibertaris, el fet que no hi hagi cobertura mèdica universal als EUA). Dit això, moltes de les seves propostes tenen molt sentit.

En aquest línia és interessant una visió llibertària per solucionar la crisi econòmica que proposa el professor Jeffrey A. Miron, extretes del sempre interessant blog del professor Mankiw. Què defensa? En general, més llibertat i menys intervenció del govern. Aquestes són algunes de les seves propostes:

  • Eliminar l’impost de societats per així incentivar la inversió i generar liquidesa a les empreses
  • Incrementar l’impost de la gasolina (per així incentivar la recerca d’energies substitutives del petroli i reduir la contaminació) i baixar l’equivalent a l’IRPF
  • Reducció de la despesa en seguretat social i medicare amb l’extensió de l’edat a partir de la qual es té dret a beneficiar-se
  • Eliminar despeses públiques inútils (pork barrel)
  • Retirar les tropes d’Iraq i Afganistan (els llibertaris americans volen una participació reduïda dels EUA a l’exterior, apart del cost que suposa la guerra)
  • Limitar el poder dels sindicats (Obama planteja una llei que elimina el vot secret en les eleccions sindicals)
  • Renovar el compromís amb la lliure circulació de mercaderies i contra el proteccionisme
  • Incrementar els visats a immigrants legals per augmentar la mà d’obra qualificada als EUA
  • No ajudar a les empreses que han assumit massa riscos

En resum, a diferència del que s’està fent a tot arreu, MENYS govern enlloc de MÉS govern. Com deia abans, trobo a faltar el component social, especialment dramàtic en aquesta crisi. Dit això, amb matisos la majoria d’aquestes propostes semblen molt raonables. De fet, el que em sembla una bestiesa és tot el diner que s’està gastant en els plans Paulson i Obama.

1 comentari:

Salva ha dit...

Comentaris al Directe.Cat:


17.02.2009 ! 03.13 h
#13 Estelat ! Barcelona
Noticia de portada als diaris d'avui mateix: El Banc d'Espanya i les patronals empresarials insisteixen en abaratir els acomiadaments dels treballadors.
Tal com deia avans: més de lo mateix. Continua el procés d'escanyament i de xantatge als governs.
Calen més exemples?

16.02.2009 ! 06.07 h
#12 Estelat ! Barcelona
Amic Jordi (SC): quan faig aquest comentari de “cada palo aguante su vela” el que vull dir es que cadascú ha de ser responsable dels seus actes, i en aquest cas concret, els bancs, que son els responsables, son els que haurien de rebre les conseqüències. Es indignant, escandalós i profundament injust que haguem de cobrir amb els nostres diners l’avarícia, la brutal especulació i les males arts d’aquest miserables especuladors. Lo just seria que els que ho han provocat s’ho solucionin ells mateixos i si ara es troben en dificultats, que pleguin, que facin fallida i se’n vagin a norris, com esta passant amb les empreses que no poden aguantar, I que els banquers sense escrúpols passin a l’atur, com qualsevol catalanet de a peu. Però no, els bancs son intocables, i a sobre se’ns pixen a sobre, ja s’ha vist el que han fet amb els primers diners que han rebut dels Estats, apujar-se els sous i inflar-se més encara les butxaques. I obrir la mà per a donar crèdits? Ah! La culpa es de les empreses i la gent, que no demana crèdit (a sobre se’ns foten a la cara).
I ara, a més a més, a aquesta extraordinària mesura d’abocar diners dels impostos al bancs, també s’hi apunten les empreses multinacionals, els sectors de l’automòbil i d’altres... que no decaigui la festa! Vinga ! Tots a posar la mà .... realment indignant!!
I que poden fer els estats? Doncs, sembla ser que no poden o no en saben fer res, claudicar i acceptar el xantatge, els governs i els ciutadans som esclaus del sistema, un sistema que ha estat inventat per mantenir l’esclavitud i la dependència del gran capital. Salva, si, el teu estimat i admirat sistema lliberal.
I si em permeteu, jo tinc una teoria sobre tot el que està passant, segurament algú pensarà que estic una mica tocat del barret, però penseu-hi una mica i digueu-me si vaig molt desencaminat:
Jo crec que tota aquesta crisi esta planificada, pensada, controlada i dirigida... per qui? ... doncs per tot aquest conglomerat capitalista que te com objectiu mantenir a la població en estat d’esclavitud i dependència total del sistema.
Si fem un repàs de l’historia veurem que sempre ha estat axis, abans s’utilitzaven els exèrcits, les guerres, les religions (sobre tot la catòlica) la incultura del poble per mantenir la població esclava del anomenats “poder fàctics” els reis, la noblesa, etc. Ara, amb la globalització i amb els sistemes democràtics, ja no te sentit tot això, el sistema es diferent, s’utilitza el poder econòmic, creant la necessitat del consum, del crèdit, fent-nos a tots depenents del tan elogiat per alguns sistema liberal, del lliure mercat, de la lliure competència. Progressivament es van veient fusions d’empreses, multinacionals cada vegada més potents que mica en mica van concentrant el poder en mans de cada vegada menys gent, creant les diferencies tan abismals entre rics i pobres, sense escrúpuls, mentre el poder econòmic queda concentrat entre els cada vegada més rics, proporcionalment va creixent la pobresa i la dependència de la ciutadania... es la “esclavitud” del segle XXI. En aquesta dependència del sistema estan inclosos a més dels ciutadans, els governs, que, com s’ha demostrat, no tenen arguments ni idees per fer front a aquesta tàctica.
Estic convençut, que en algun lloc del món, tots aquest poders econòmics (s’hi podrien posar alguns noms) es reuneixen i planifiquen perfectament tot aquest moviment. Si això es axis (i m’agradaria equivocar-me) quan acabarà tot això?... quan ells decideixin , quan els hi sembli que ja s’ha completat la “nova volta de rosca” per acaparar el poder absolut. I quin serà el símptoma de que arriba a la fi? ... quan es completi el nou procés de fusions empresarials, d’absorció d’empreses i bancs, quan considerin que ja han assolit els seus objectius de concentrar encara més poder en menys gent.
Desvario? ... pot ser si, però em sembla que no m’equivoco molt, i si no ja ho veurem... hem de veure com van caient empreses i grans operacions d’absorció i fusió.
Quin panorama, oi? .... i li podem donar totes les voltes que volem, discutir del sexe dels àngels, fer grans discussions teòriques, però solucions??? Alguna idea brillant? Ja es veu, ni els partits polítics, ni els governs, ningú dona amb la clau per donar-li la volta a la situació, només assistir resignats i esperar que en algun moment, per “art de màgia” això s’acabi.
Això vol dir que no hi ha solució... jo crec que si, però ... d’això si voleu, parlarem en un altre capítol, només dir-vos que jo crec que la solució està en una paraula clau ... INDEPENDÈNCIA.
Ho discutim?

15.02.2009 ! 09.03 h
#11 Salva
Marcel, amb aquestes mesures es protegeix més als contribuents que amb les es definien inicialment amb el Pla Paulson.



Respecte al que dius de l'acció del Banc d'Anglaterra, estic d'acord en que no crec que funcioni. La solució no és tenir els tipus a 0%.



Respecte a quan intervenir, per si et pot interessar, vaig fer un post al respecte de la intervenció pública quan la indústria del porno va demanar ajuts públics salvallibertat.blogspot.com/2009/01/ajudes-al-porno.html
/>


I sobre el que pot acabar passant, un article del Professor Roubini al Washington Post, molt molt pessimista, però que fins ara l'ha encertat www.washingtonpost.com/wp-dyn/content/article/2009/02/12/AR2009021201602.html?sid=ST2009021203365&s_pos&s_pos=

15.02.2009 ! 00.32 h
#10 Marcel ! Sant Cugat
Ja que pel que sembla et convenç la política de rescat financer que du a terme el govern la borsita britànic, que et sembla la següent noticia. També estàs d'acord en el "quantitative easing", és a dir en la injecció de diner a mansalva:

Crisis prompts Bank to boost money supply
By Chris Giles and David Oakley, Financial Times

Published: February 11 2009 11:41 | Last updated: February 11 2009 22:10

Fears of a deep and prolonged recession on Wednesday spurred the Bank of England to tear up its monetary rule book and prepare to buy huge sums of government bonds and other assets to pump money into the economy.

Mr King denied that mistakes in setting interest rates were the cause of the recession, blaming “animal spirits” that caused a global collapse in confidence. But he insisted that the Bank’s monetary policy committee, which sets interest rates, still had the tools to restore economic growth.

Mr King made clear that the Bank would now seek to increase the amount of money flowing around the economy because “the supply of money is not growing quickly enough”. Similar to printing bank notes, quantitative easing electronically raises the amount of money in the economy in an attempt to encourage spending. The Bank hopes that people who gain the new cash in their bank accounts will spend it and that commercial banks, which will find their levels of deposits rising, will use the new funding to increase lending.

Quantitative easing could reduce interest rates on longer-term government bonds and the borrowing costs of companies.

Economists predicted the Bank would cut interest rates to close to zero next month and begin a large programme of asset purchases. Simon Hayes of Barclays Capital said: “The message could not have been clearer: QE has arrived”.


SAPS QUÈ EN DIRIA EN HAYEK DE TOT AIXÒ?

En tot cas, no et preocupis, no funcionarà perquè està basat en la teoría ortodoxa del multiplicador del diner (que els bans multipliquen les sevs reserves expandint els credits) quan en realitat les coses passen al contrari: quan els bancs crean el diner donant credits, llavors agafen crèdits del banc central per cobrir les obligacions de reserves. Ara mateix no donen crèdits no perquè no tinguin diposits o reserves sinño perquè no creuen que les empreses que els demanen siguin prou solides per tornar-los.

15.02.2009 ! 00.19 h
#9 Marcel ! Sant Cugat
Suposo que entens que això d'accions preferents equival a nacionalitzar els bancs, com ja ha passat amb l'Scottish National Bank, del que el govern britànic tè ja el 87% de les accions. I suposo que entens també que pel que diu la noticia del FT és molt probable que el mateix acabi passant als EUA.

Com es compatibilitza una economia de lliure mercat amb una banca gairebé nacionalitzada? Qui gestiona els bnacs? Amb quins criteris?

US unveils $2,000bn bank clean-up, FT, friday jan 10.

Unveiling the widely anticipated financial rescue plan, Mr Geithner emphasised that the plan aimed to “leverage and mobilise private capital” – with government funds used only as a last resort.

But the stress test and toxic asset clean-up could reveal large capital needs that only the government can meet. If this happens, the plan could open the door to at least a temporary increase in government control of the financial sector.

The plan proposes using Federal Reserve loans and private capital to leverage up the remaining $250bn or so in the troubled asset relief programme to create roughly $2,000bn in buying power.

The administration will create a Public Private Investment Fund to buy $500bn to $1,000bn of toxic assets at prices established by private co-investors. Meanwhile, the Federal Reserve is to provide up to $1,000bn in financing for securitised credit markets. The Treasury will set aside another $80bn in risk capital to absorb losses on the Fed loans, and spend $50bn on anti-foreclosure programmes.

The Treasury said any bank receiving injections would be prevented from paying dividends of more than 1 cent per quarter, repurchasing shares and making cash acquisitions of healthy companies without approval.


Consideres que amb aquestes condicions es protegeix suficientment els interessos dels contribuents?

14.02.2009 ! 21.47 h
#8 Salva
Marcel, en cap cap s'han de passar diners als accionistes sense cap contrapartida. De fet defenso el contrari. No es pot socialitzar les pèrdues però que els guanys se'ls quedin els accionistes, no crec que la solució que jo proposaria (com la que comentava fa uns mesos sobre el primer Pla Paulson salvallibertat.blogspot.com/2008/10/pla-paulson-s-per-no-aix.html) sigui molt diferent del que tu planteges. Per exemple, una opció, seguint en part el model britànic (que és el primer que ho va fer), via accions preferents (amb més condicions però que les que va posar el govern britànic).



Per cert, només plantejo les propostes que diuen els llibertaris com a element de reflexió i debat. De fet per mi la crítica principal a les propostes llibertàries és que volen accentuar més els problemes de cobertura socials als Estats Units, extenent l'edat a la qual es té dret al Medicare.
14.02.2009 ! 20.11 h
#7 Marcel ! Sant Cugat
Doncs realment sembla difícil conjuminar tot el que dius amb el que diuen els "llibertaris" aquests que tan raonables et semblen, i també amb el que tu mateix
dius en moltes ocasions.

Per exemple, si hem de salvar a certes empreses, suposem per exemple que siguin bancs, però sense traspassar diners als accionistes, hi ha alguna manera de fer-ho sense que l'Estat, és a dir tots, ens convertim en accionistes dels bancs? Si per salvar un banc s'han d'injectar, ja sigui directament o en forma d'avals, més diners del que val el banc en borsa, què proposes fer perquè aquests diners no es traspassin als seus accionistes? Nacionalitzar el banc potser?

Tens alguna altra idea de com fer-ho? Quina mena de garanties són les que creus que s'han d'exigir a canvi de salvar-los? Si els avals els acaben salvant, i per tant és manté el valor pre-crisi pels accionistes, no els hem traspassat diners? I si tantmateix no se salvan i ens executen els avals públics, qui ha perdut els diners injectats, nosaltres o els accionistes, o tots dos? No és en qualsevol cas, se salvin o no, haver traslladat diners de tots cap als accionistes?

Deu ser que no ho entenc bé i potser tu em podries explicar com se salva a un banc en risc de fallida sense traspassar diners als accionistes, o sense assumir els riscs que ells no volen assumir, que pel cas és el mateix, ja que l'Estat es queda amb el possible downside i els deixem l'upside per a ells. Tu creus que un capital privat estaria disposat a això sense entrar en el capital del banc? Perquè doncs el capital públic, és a dir tots nosaltres, si ho hem d'acceptar?

Es molt fàcil fer proclames com ara "salvar a empreses sense traspassar diners dels contibuents als accionistes" per semblar "liberal" quan en realitat tot el que es defensa és just al contrari: traspassar diners publics als accionistes sense cap mena de contrapartida.

Si et sembla "raonable" no salvar a empreses que hagin assumit masses riscos com és que al mateix temps tambè et sembli raonable salvar a bancs que, com es veu, han assumit masses riscs? Perquè et sembla raonable un conjunt de mesures que no diuen res sobre el que és el primer problema actualment: la posible (probable) fallida del sistema financer si no salvem a empreses que han assumit masses riscs amb diners de tots (sobretot de les generacions futures que no poden dir res)?

Ah! i no existeix "el sistema financer americà". Com s'ha vist el sistema financer és global i el que passa a un país té implicacions globals.

Entenc que estiguis fet un lio perquè això d'intentar defensar postulats "liberals" i al mateix temps salvar el sistema econòmic-financer és realment difícil, com pots veure. De fet és gairebé quadrar un cercle. Per això el "liberalisme" aquest que defenses no serveix per a res en el món d'avui. Bueno, sí per fer tertùlies com aquestes. I per això només veuràs que es defensat en tertùlies i no en consells d'administració.

Has vist cap accionista que es negui a que salvem la seva empresa i que digui: jo sóc liberal, he assumit masses riscs, he perdut, i per tant accepto de bon grat perdre la meva inversió. Això seria un liberal de veritat i no els qui us dediqueu a predicar la fe liberal de la que renegueu a la primera de canvi intentat, això sí que no se noti.

14.02.2009 ! 18.31 h
#6 Salva
Marcel, sobre el sistema financer americà i sobre el pla de rescat vaig opinar amb una sèrie d'articles que es deien "Pla Paulson", on era molt crític en com s'estaven fent les coses. La meva opinió és que no s'ha de deixar que cap banc caigui per l'impacte que això té en l'economia (i en aquest sentit penso que va ser un error deixar caure Lehman). Dit això, la intervenció del govern ha de ser amb garanties, de forma que protegeixi els interessos dels ciutadans. Salvar una empresa si és necessari, sí, però NO traspassar diners dels contribuents als accionistes (ah, i com suggereixes, no suprimiria els bancs centrals ni deixaria que ningú imprimís la seva moneda).
14.02.2009 ! 14.09 h
#5 Marcel ! Sant Cugat
Tu pel que sembla simpatitzes amb molta gent, fins i tot d'extrems ideològics totalment oposats. Vols dir que no tens un petit cacao mental?

Són simpàtics els amics "llibertaris" aquests d'extrema dreta que tan raonables et semblen. Amb la que cau i ni una sola paraula de què s'ha de fer amb el sistema financer. No s'atreveixen ni a mencionar la paraula "banc" o "sistema financer", no fos cas que se'ls veiès el llautò.

Se'ns pixen a sobre i diuen que plou.

El no ajudar "a les empreses que han assumit masses riscs" val també pels bancs? Què fem, els deixem a tots que caiguin en fallida com un domino? Suprimim tambè els bancs centrals? Deixe'm que cadascú emeti la seva moneda com deia Hayek? Sobre tot això és sobre el que has de dir alguna cosa intel.ligent i no sobre els sindicats, la supressió del impost de societats, etc. que saps perfectament que és pixar fora de test.

13.02.2009 ! 22.33 h
#4 anti - estat
No vull més estat, tampoc aspiro a tenir-ne menys, però em conformaria amb el mateix que tenim quan el cicle és expansiu!

13.02.2009 ! 21.45 h
#3 Jordi(SC)
Amic Estelat. Completament d'acord amb tot el què dius, llevat en una cosa que has esmentat al final: (sic) que cada palo aguante su vela. En el cas concret del que està passant ara, el pal que aguanta la "vela", entengui's bancs, resulta que som nosaltres, els que anem a peu, els "proletaris", qui amb els nostres impostos hem de mantenir el munt d'escombraries com són els maleïts banquers.

13.02.2009 ! 19.47 h
#2 Salva
Estelat, comparteixo algunes (no totes) les coses que dius. Deixa'm remarcar en el que coincidim: no si val defensar el liberalisme quan les coses van bé i la intervenció de l'estat quan va malament. Tothom ha de ser responsable dels seus excessos i, en tot cas, les regles de la intervenció de l'estta s'han de definir en un escenari "neutre", no només que algú ho necessita.



També estic d'acord en tu en que no ho podem deixar tot en mans del mercat: cal assegurar uns mínims socials, especialment en l'area de la igualtat d'oportunitats i defensa del dèbil.

13.02.2009 ! 10.15 h
#1 Estelat ! Barcelona
Com en tot a la vida, lo just esta sempre en el terme mig.
El libertarisme, l'alliberament económic, la no intervenció dels estats, estaria bé si es respectessim els límits étics, però la realitat es que el fonament del lliure mercat es que tot si val per tal de fer diners, esta en mans dels grans capitals de les multinacionals que, desenganyem-nos només tenen un objectiu... guanyar diners a tota costa, augmentar el beneficis, peti qui peti. El lliure mercat porta la especulació, es un procés natural, porta a la explotació del treballador (més benefici económic reduint salaris). Es veritat que aquest es el sistema que segurament a fet avançar les societats, creant riqueça i llocs de treball, que permet que els ciutadans puguin consumir i accedir a millors nivells de riqueça, segurament es el sistema que ha fet avançar i desenvolupar paissos cap a la prosperitat i el benestar. Es un bon sistema, sobre tot per que l'alternativa es la contraria, o sigui la intervenció dels estats que porten a l'acumulació del poder i l'explotació del poble, acaban convertint-se en règims dictatorials.
Con he esmentat avans, lo just esta sempre en el terme mig. El que no pot ser es que es deixi al lliure mercat i a la especulació TOT, inclós les necessitats bàsiques per a la subsistencia del ser humà com es la vivenda i l'alimentació.
Hi han drets bàsics, reconeguts per la Declaraciós dels Drets Humans, com son la vivenda, l'alimentació, el vestit, la sanitat, la justicia, que han de esser GARANTITS pels estats, i no s'hauria de permetre que aixó entrés en el lliure mercat i l'especulació. Aixó es el que ha fet que la crisis financera hagi esdivingut en una brutal crisi económica i social que ens afecta molt directament.

D'un altra banda, si apostem pel liberalime i la no intervenció dels estats, molt bé, fem-ho, però el que no es de rebut es que quan el sistema fa fallida i reventa per l'insaciable voracitat dels diners guanyats especulant brutalment, hara hagi de ser l'Estat el que hagi de venir a salvarlos. En que quedem? intervencionisme si o no?
O sigui, aqui molt lliberals quan el sistema va bé, però quan va malament, llavors si, que intervengui l'estat per salvarnos. Quina incoherencia i demagogia.
Com diuen a "las españas" Cada palo que aguante su vela