dilluns, 16 de febrer de 2009

Sobre l'aixeta dels bancs (II)

A suggerència de varis amics comento una mica sobre si els bancs i caixes han tancat l'aixeta i el per què. Es fan menys préstecs que fa uns anys? Sí. Se'n segueixen fent? Sí: dades públiques, el volum de crèdits va crèixer el 6,7% l’any 2008 a l’estat espanyol. Salvant les distàncies, la discussió sobre els crèdits de les entitats financeres em recorda a la discussió sobre el finançament de start-ups per part d'empreses de capital risc: els emprenedors diuen que el capital risc no arrisca prou, i els capital risc diuen que no hi ha prou bons projectes. Ni una cosa ni l’altra, o una mica de cada.

En el cas dels bancs i caixes, per què no es fan més préstecs? Unes consideracions preliminars:

  • El negoci dels bancs és prestar. Si no ho fan el seu negoci no és sostenible, ja que l'estructura de costos dels bancs els obliga a créixer per ser rentables (p.e. els darrers anys els bancs tenien uns creixements de beneficis inferiors al creixement del seu negoci)
  • Estem en un entorn de competència, el que fa que els clients tinguin l'elecció de treballar amb l'entitat financera que més s'adapti a les seves necessitats (tot i que hi poden haver costos de transacció si es canvia de banc o caixa, i a mesura que es té més apalancament és més difícil canviar d’entitat financera)
  • Les perspectives econòmiques són dolentes, el que fa que les empreses tinguin en general menor previsió d'ingressos i major nombre d'impagats i, per tant, menors beneficis o inclòs pèrdues. Això malauradament perjudica la qualitat creditícia de les empreses. Quant més vinculades estan a sectors més afectats per la crisi, com la construcció, pitjors perspectives

En aquest entorn:

  • Si els bancs i caixes mantenen el mateix “llistó de risc" que en el passat, és a dir, si tenen els mateixos criteris per decidir a qui donen crèdit o no i en quines condicions, menys empreses superen aquest llistó de risc. És a dir, la pregunta no és si una determinada empresa pot aconseguir avui un crèdit que fa un o dos anys li donaven, sinó si fa un o dos anys aquesta empresa hagués pogut aconseguir aquest crèdit amb la situació i perspectives que aquesta empresa té avui
  • Addicionalment, algunes entitats poden haver ajustat la seva política creditícia, ja sigui perquè l'entorn ha canviat, per una qüestió de prudència davant les males perspectives de l'economia, o perquè estan corregint/ajustant les pràctiques del passat

Una pregunta addicional: es demanen menys crèdits que en el passat? En tot cas sí que es demanen crèdits per coses diferents: malauradament moltes empreses estan cancel·lant o postposant projectes d'inversió per la situació econòmica (de vegades fins i tot si l’empresa va bé, per una qüestió de prudència), i part del finançament que es demana és per refinançar deutes o per finançar el circulant, deteriorat en alguns casos per la morositat que també afecta a les empreses. En el cas de les famílies, similar: el gran impulsor del crèdit familiar els darrers anys eren les hipoteques, i moltes famílies, pel propi efecte psicològic de la crisi, perquè la crisi els ha afectat, o perquè esperen que els preus baixaran, estan postposant la compra d'un habitatge (i molts que es volien comprar un habitatge per inversió també ho han, com a mínim, postposat).

No hi ha veritats absolutes. La banca dóna menys crèdits, però (en alguns o molts casos) potser és l'actitud racional en un entorn com l'actual. Entenc que hi hagi queixes sobre “l’aixeta dels bancs”, en part per la repetició constant d’aquesta idea en els mitjans de comunicació, i en part perquè alguns crèdits que es deneguen, principalment a empreses amb problemes (i per tant amb una menor qualitat creditícia) poden acabar tenint conseqüències greus en les persones i empreses afectades. Dit això, en línia amb l’article del Professor Montalvo que comentava uns dies, si es força que les entitats financeres "obrin l'aixeta" més enllà del que és raonable ens podem trobar que avui es reactivi l'economia a costa de deteriorar demà el sistema financer.

2 comentaris:

Cesc. ha dit...

Benvolgut Salva,
potser amb no gaire més que les administracions paguessin a l' hora, quan toca, n' hi hauria prou per refer el sistema. Tenim una arma que cap economia de l' entorn té. Ben senzilla.
Pagant a l' hora més gent hi podria pressupostar i els concursos públics sortirien a preus més competitius, i resultaria que amb els mateixos diners, mateixos impostos, es podrien fer força més coses de les que ara es poden fer actualment.
Beneficiant-se'n l' economia i el propi sistema financer.
Salut i independència,
Cesc.

Salva ha dit...

Cesc, no puc estar més d'acord, com he escrit de forma reiterada en el blog: les administracions públiques NOMÉS han de complir la llei i pagar quan toca.

Salut!