diumenge, 4 de gener de 2009

Moment de qualitat: "Hòooooooostia!!

Quarts de vuit del matí. Excepcionalment, estic sol a casa amb els nens. L’Àlex està mirant per l’ordinador el Noddy, i la Vinyet està portant coses d’un lloc a l’altre (és la seva distracció preferida).

Vaig un momentet al lavabo i de sobre sento a l’Àlex que comença a cridar: “Hòoooostia, hòoooostia!”. Primera reflexió, he (hem) de vigilar el que diem davant dels nens, encara que pensem que no ens senten.

Per la forma i el to de cridar percebo que és una exclamació d’indignació, d’aquell to entre divertit i seriós que l’Àlex fa quan algú (no ell) ha fet alguna cosa malament. Ho repeteix fort: “Hòooooostia!”. Vaig corrents, i l’Àlex m’explica amb to d’homenet que la Vinyet ha trencat una tecla de l’ordinador. Està indignat, li diu “Vinyet molt malament”, “estàs castigada”. Em sap greu per la tecla, es pot arreglar, però han estat uns 30 (potser 10) segons divertits: exclamació de l’Àlex, lliçó de fill gran (3 anys!) davant la malifeta de la Vinyet. Està indignat, la Vinyet s’ha portat malament. Ho sap perfectament, ell ho fa moltes vegades.