dilluns, 19 de gener de 2009

Moció de censura sobiranista CiU – ERC: política ficció?

ERC no pot continuar governant amb el PSC. El PSC ha sobrepassat, de facto, les tres línies vermelles que va marcar Joan Puigcercós (inspirades per Joan Carretero): llengua, la tercera hora de castellà és una realitat a moltes escoles; finançament, el PSC dóna per quasi-bona la proposta Solbes; i Estatut-Tribunal Constitucional, el President Montilla, amb l’aval de Duran Lleida, ja ha dit que la resposta serà mesurada, fent inviable el referèndum sobre el dret a decidir que ERC va aprovar en el seu darrer Congrés davant una sentència desfavorable del Tribunal Constitucional. El vot del PSC a favor dels pressupostos de l’estat, sense que aquests continguin el finançament aprovat en el nou Estatut, juntament amb la “cancel·lació” de l’ultimàtum que va fer el PSC al PSOE si el finançament no s’aprovava abans del 31 de desembre (la data per llei era el 9 d’agost!), demostren que el PSC, el partit del President de la Generalitat, no anteposa els interessos de Catalunya i els de la seva gent als del PSOE. Algú podria dir que han arribat més lluny que mai, però a l’hora de la veritat no s’ha plantat i, de fet, s’ha quedat lluny de les expectatives creades per ells mateixos: primer, Catalunya.

Alternatives per ERC? Trencar el govern actual i (i) forçar eleccions o (ii) promoure un nou govern que tingui com a base l’exercici del dret a decidir. Per què no? La meva proposta: un govern nou que defensi sense subordinació els interessos del poble català i que aposti per l’exercici del dret a decidir i per la regeneració democràtica. És a dir, una moció de censura CiU – ERC.

Els eixos d’actuació fonamentals, que s’haurien de completar en els poc menys de dos anys que queden, podrien ser:

1.- Dret a decidir: declaració pública que s’inicia un pla per a la plenasobirania a executar al final de la segona legislatura de Govern conjunt, incloent un referèndum d’autodeterminació

2.-Convocatòria immediata d’un referèndum (i) sobre el concert econòmic si el nou finançament no compleix amb l’Estatut i (ii) sobre el dret a decidir si el Tribunal Constitucional toca una coma de l’Estatut

3.- Nova llei electoral: elecció directa de President de la Generalitat i dels alcaldes a doble volta, i llistes obertes en les eleccions a la Generalitat i als ajuntaments

4.- Aprovació immediata d’una llei de consultes populars

5.- Creació d’una oficina tributària pròpia i estudi d’un pla per a la implantació unilateral del concert econòmic

6.- Derogació de la implantació de la tercera hora de castellà a les escoles

7.- Reordenació territorial: implantació de les vegueries i supressió de les diputacions provincials (i, si no es poden suprimir, buidar-les absolutament de competències i pressupost, que es traslladarien a les vegueries i a la Generalitat)

8.- Mans netes: implantació immediata de l’Oficina Antifrau, assegurant que té una veritable independència del govern i dels partits

9.- Seguretat: prioritzar la dignificació social dels Mossos d’Esquadra i augmentar la dotació de recursos

10.- Recursos d’inconstitucionalitat de totes les lleis invasives contra les competències de la Generalitat, incloent la Llei de Dependència

11.- Internacionalitzar les reivindicacions nacionals catalanes, tant pel que fa a les institucions internacionals com a l'opinió pública dels diferents països, començant per una candidatura conjunta a les eleccions europees, i reforçar les “ambaixades” catalanes a l’exterior

12.- Nova llei de política lingüística

13.- Vetllar activament per a què els mitjans de comunicació públics catalans transmeten una visió nacional catalana de la realitat, i suport institucional desacomplexat als mitjans de comunicació privats en llengua catalana

14.- Eliminació del límit de 80 km/h en els accessos a Barcelona, i establiment de límits de velocitat variables (60 a 120 km/h) en funció del trànsit

15.- Parar la tramitació de normatives i lleis mega-intervencionistes (o absurdes, segons com es miri), com la reforma del Codi Civil català que vol incloure l’obligació de dir als fills que són adoptats abans dels 12 anys o l’obligació de compartir feines domèstiques, o la norma que vol prohibir tirar pedres als rius

Els punts 1 i 2 de fet són similars a la proposta de Xavier Vendrell i la seva ja mítica calçotada.

Aquesta moció de censura la faria extensiva a les diputacions de Lleida i Girona: ERC podria mantenir la Presidència, però amb CiU al govern. Lliçó? No triar Catalunya, com ha fet ara el PSC, té conseqüències. I que els catalans diem prou, i que tirem pel dret.

Sóc conscient dels obstacles per aquesta moció de censura. Com comentava fa uns dies (“El pacte impossible (fins ara) CiU-ERC”), ni CiU ni ERC han tingut, cap dels dos, cap intenció de pactar entre ells en el passat. Existeix un greu problema de confiança, de tacticisme, d’excés de demagògia per part de tothom. Les aproximacions de CiU a ERC són per desgastar al tripartit, no són sinceres. Les d’ERC a CiU són per recuperar una imatge d’equidistància, però tampoc són sinceres. Hi ha molts retrets mutus dolorosos: per part de CiU, haver fet president al candidat del PSC havent guanyat les eleccions dues vegades; per part d’ERC, el “brillant” pacte de l’Estatut(et) Mas-ZP. El PSOE se’ns vol rifar amb el finançament, i CiU i ERC dediquen temps i energia a criticar-se mútuament enlloc de fer pinya davant el Govern espanyol. I, per acabar-ho de complicar, ERC se sent molt còmode governant amb el PSC, i CiU no pot apostar per la sobirania mentre Duran Lleida (i altres) siguin uns dels seus líders destacats. Dit això, ERC és independentista, i la majoria de les bases de CDC (i potser les d’UDC) són sobiranistes. I el país necessita un cop de timó.

Cal mirar endavant, al futur, sense retrets, amb el comptador a zero. Si no ho fan els actuals dirigents haurem de canviar de dirigents. I si això tampoc és possible, haurem de buscar un pla B (o C, segons es miri). Una aportació són els 15 punts que comento (suggerències benvingudes).

Molts sobiranistes poden pensar que la solució no pot venir d’una CiU que no és ni serà independentista, incapaç o simplement sense cap voluntat de trencar amb els unionistes (no només d’Unió) que té i que ocupen càrrecs de responsabilitat rellevants a la coalició, ni d’una Esquerra (abans ERC) que ha renunciat a fer polítiques rupturistes (més enllà de declaracions surrealistes de tant en tant) en nom del patriotisme social i de la governabilitat. En qualsevol cas, un vot de confiança (potser l’últim en molt de temps).

Moció de censura sobiranista. Política ficció? Potser sí. Però política ficció o ciència ficció és el que està passant en aquests moments, amb un independentisme creixent i més arguments que mai per la independència, i amb partits sobiranistes o quasi-sobiranistes pensant en les properes eleccions i no en la propera generació.


Publicat al Bloc Gran del Sobiranisme.

3 comentaris:

Salva ha dit...

Publicat al Directe.Cat:


20.01.2009 ! 16.09 h
#8 Jordi V. ! Barcelona
Estaria totalment en contra de la proposta, però no val la pena ja que és a dia d'avui absolutament inviable. CiU no és sobiranista. Deixem de donar-li voltes, a CiU potser hi ha molta gent que ho és però la coalició i la seva política no ho són pas.



Per a mi, per començar ni tan sols a pensar en aquesta opció, s'haurien de donar dues condicions: que Convergència trenqués la seva coalició amb Unió i que tingués un líder diferent a Artur Mas. Segons la teoria de l'article s'ha de castigar al PSC, amb això podem estar d'acord. Però, ¿perquè premiar a Artur Mas que precisament va ser el primer que va pactar d'esquenes a la resta?
20.01.2009 ! 14.02 h
#7 D'on no n'hi no en raja ! PPCC
1-Que jo sàpiga no hi ha acord de finançament. Cap acord. Aquí l'únic acord, i com el patim, és del Mas i el zapatero en finançament.

2. Tercera hora de castellà a l'escola? Siguem seriosos collons. És fals i aquest no és problema.

3-Sentència contra l'Estatut. Segur que vindrà. Però què hi té a veure ERC amb la decisió del TC sobre un petma pactat entre Mas i Zapatero?



I si la solució passa per fer President aquell que es va quillar l'Estatut amb un pacte amb Zapatero... quins nsasso! O bé, que ERC surti del Govern. Ja! això tb és el que va fer maragall amb una ovació entusiasta de CiU. Precisament pensant en fer Mas president. Quina barra!
20.01.2009 ! 10.39 h
#6 Joan ! Piera
L'unica ficció es que CiU es torni sobiranista, quan sigui inequivocament sobiranista ERC no els hi fallarà. Però CiU juga molt bé a fer política...quan governa es inequivocament regionalista i quan esta a l'oposició sembla independentista.

Ara mateix jo estic per un acord de minims amb les CUPs, l'independentisme ha d'estar unit sense intermediaris ni "submarins" que moltes vegades els arbres no ens deixen veure el bosc...



LA LLUITA CONTINUA !!!
19.01.2009 ! 19.27 h
#5 Jordi(SC)
En quant al punt 14, penso que és un problema local. No afecta Catalunya. O us penseu els centralistes de Barcelona que a les demés províncies anem encara amb burros i carros i no tenim problemes de circulació???. Aquest punt, caldria substituir-lo per: Actualitzar els medis audi-visuals, començant a fotre fora tots els quadres de govern de TV3 i posar-hi gent capaç. De la mateixa manera, a totes les emissores que són subvencionades pels diners públics catalans.
19.01.2009 ! 18.38 h
#4 pep
totalment d'acord... tant de bo sigui cert el que tú escrius... seria inmensament feliç
19.01.2009 ! 14.18 h
#3 Un dels 350.000 exvotants d\\\'ERC ! L\\\'Estartit
Pels daltònics, és molt dificil veure línies vermelles, encara que les hagin marcat ells mateixos. No patiu que tot aixó no passará. ERC te por a la reacció violenta que tindria contra ells el PSOE en cas de que fessin aixó, i de ben segur que ja deuen de estar advertits. La guerra bruta de la que és capaç el PSOE secció NE no te fronteres ni limits.
19.01.2009 ! 14.06 h
#2 Albert M. ! Jesús
Avere quan despertem d'una vegada.

Crec que cada vegada som més els que pensem així Enric.

Es l'hora de mullar-se. Els partits i dirigents han de dixar clar que són, si sobiranistes o unionistes. Prou de fer-la petar per a res o fer discursos de calçotada xa després llepar als partits espanyols.

Salut i sobirania!.
19.01.2009 ! 11.11 h
#1 Enric ! Barcelona (Barcelonès)
Com a economista i com a català no entenc com no assumim com a evidents totes i cadascuna de les propostes que relaciona en Salvador; ni que només sigui per dignitat i coherència, les hauríem de poder posar en pràctica.

Salva ha dit...

Publicat al Bloc Gran:

# Gerard diu:
Gener 12, 2009 a les 10:01 am

Salvador, gran idea, sobretot tenint present la ficció de la política actual.

O això o la desnacionalització de Catalunya, a no ser que la pròpia CiU, tota sola o acompanyada per alguna nova força electoral, se’n faci càrrec de tot plegat.

Vols dir, però, que Esquerra no és un acòlit dels socialistes espanyols a Catalunya en procés d’assimilació per aquests?

Salutacions.
# Manel Bargalló diu:
Gener 12, 2009 a les 3:55 pm

Estic molt d’acord amb tot l’article.
Demà dimarts publicaré la sèrie d’article sobre com m’agradaría que fossin els PPCC quan serem un Estat independent.
En aquests articles explicaré amb més detall alguns dels punts que tu anomenes que es podriem pactar entre CiU i ERC per fer la moció de censura que fan referència al sistema polític.
La teva llista Salva, és més realista, de fet el meu si que és més de ciencia ficció, però no impossible.
gràcies per l’article
# Joan P. diu:
Gener 12, 2009 a les 7:09 pm

Salvador, un gran article, estic totalment d’acord amb tu, fil per randa penso el mateix.. i tan de bo fos possible aquesta ficció. Ens hem de preguntar.. perquè no és possible?? tan senzilla i clara com és!!. És que els catalans no ens decidirem mai a plantar-nos davant la prepotència “Española”?? És que no tenim dignitat??.

Visca la Pàtria
# David diu:
Gener 13, 2009 a les 10:33 pm

Excel.lent article
Caldria doncs pressionar Erc i Ciu per a fer=ho realitat potser amb concentracions devant les seus?

Es probable que Ciu no ho acceptes per tal de recollir les despulles d-Erc a curt termini

La manca de confianá entre els 2 partits fa pensar que si un d-ells ho proposa l -altre ho rebutjaria en public per tal de treure-n rendiment electoral

Potser cal un mitjancer,potser les plataformes?
# Josep S. diu:
Gener 15, 2009 a les 8:40 am

Soc militant de CiU i aposto i abogo plenament pel contingut íntegre d’aquest manifest.
Espero i desitjo que amb iniciatives com aquesta, fetes des d’una banda i altre, aconseguim per fi un govern catalanista que vetlli pels interessos reals de Catalunya.
Txapó als 15 punts!
# Maia diu:
Gener 15, 2009 a les 9:49 am

Veure com el teu país va cap a la fallida econòmica per culpa de l’espoli i la crisi ètico-financera global, essent dirigent polític o diputat de Catalunya, és participar en el desastre i un acte de suma irresponsabilitat. En una empresa privada, rebrien la patada al cul, els farien fora ja fa temps. No podem esperar tranquils les properes eleccions, cal provocar la ruptura per tal de canviar el rumb i sortir d’aquesta desorientació criminal. El meu suport al pla esmentat. L’heu enviat per buro-fax a tots els diputats de CiU i ERC?
# Salva diu:
Gener 15, 2009 a les 10:56 pm

Gerard, CiU necessita/necessitarà alguna empenta, sola no avançarà cap al sobiranisme des del govern

Manel, interessant el teu article sobre el model d’estat d’uns PPCC independents

Joan P, penso que el fre principal a un acord són els dirigents actuals dels dos partits

David, més que un mitjancer (potser també) calen espais de complicitat on gent de CiU i ERC col·laborin i interactuin junts

Josep S, com a militant de CiU, ajuda’ns a fer pedagogia dintre de CiU

Maia, no l’he enviat per burofax a tots els diputats, només per email a alguns. Penso però que uns quants ja l’han llegit :)

Salva ha dit...

Publicats a la web de RCat:

escrit per Vicenç Ramoneda, gener 19, 2009
Els pro "putxis" i "avellanes" encara són majoria. No volen canviar res de res. Ja els va bé tal com van, ells.

Haurem d'esperar la gran "patacada"?

Lògicament i per desgràcia, "si"!
Somniem, que és el que ens pot fer avançar
escrit per Joaquim Suquet, gener 19, 2009
Donar una oportunitat a la coalició que proposes un cop demostrat el fracàs del finançament i el Constitucional també seria una demostració d'equidistància. Naturalment i ja sense complexos potser es podria pressionar la Presidència (arbitratge) a més d'alguna conselleria com ara, a canvi que CiU es responsabilitzés d'aquest atzucac que hem arribat amb l'Estatut que va negociar en Mas amb Zapatero. Demostraria una alta impossibilitat de pactar que encara alguns creuen viable.
...
escrit per Moisès Martí, gener 19, 2009
Sóc l'autor de l'escrit sentit d'estat,que està més avall, tot això que dius seria fàcil si hi hagués més sentit d'estat, però aquest pacte ara per ara és difícil i t'ho argumentaré (des del meu punt de vista clar):
1. Un percentatge molt important d'actors polítics d'una banda i altra (ERC-CiU), més enllà de la gestió i lluita pel poder local i comarcal, no hi veuen.
2. D'aquests 15 punts, com a mínim 10 suposen conflicte amb l'estat, la totalitat d'agents polítics que més enllà del poder municipal i comarcal no hi veuen vida, no els vinguis amb romanços.
3. Es dóna la casualitat que la lluita (ERC-CiU) es dóna en l'àmbit geogràfic comarcal, la qual cosa, encara estimula més l'animadversió, l'odi, i a la vegada el provincianisme que estimula la lluita tribal.
4. Una majoria de gent de CiU i ara ja una bona part d'ERC volen defugir del conflicte, i fer la viu viu en aquest oasi que representa gaudir de càrrecs i prevendes a tots els àmbits.
Cal cremar una generació (cremar de del punt de vista metafòric clar).
L'únic camí
escrit per Jordi Comas i Rovira, gener 19, 2009
Salvador,
el gran mèrit d'aquest article és que tu almenys assenyales un camí. Potser té dificultats, però és evident que apuntes una possibilitat perquè el partit eviti la gran patacada que li ve a sobre. Qualsevol que vugui criticar-te des de posicions oficialistes, ha de començar explicant alguna alternativa a la situació actual. Ets dels pocs que davant de la realitat ets capaç de no sols criticar sinó buscar sortides que almenys cal qualificar de possibles. Quan exerciran de líders i apuntaran algun camí. O és que es pensen que el que tothom comença a copsar canviarà gràcies a l'aire del cel? Negar l'evidència i esperar la casualitat mai és una gran alternativa.
M'ho deixava, jo el full de ruta te'l signo. Té la virtut que passaríem la pilota a molts convergents que s'haurien d'explicar i dir què no firmen del que proposes. M'agradaria que el debat a País fos precisament aquest. No parlar sobre la magnitud de l'errada estratègica d'ERC o no se qines martingales de dretes i esquerres totalment secundàries per un País espoliat i políticament sotmès.
Pes demogràfic
escrit per Demògraphes, gener 20, 2009
Salve Salva!

Totalment d'acord amb els teus plantejaments excepte que em temo que no podem permetre'ns el luxe de cremar una generació en va degut al fet que només una petita part dels nouvinguts s'integren a la cultura catalana. Els interessa més la cultura espanyola i el castellà pel tema de la mobilitat laboral, a part que als llatinoamericans els és més còmode. Potser ja hem fet tard... o creus que no?