dijous, 15 de gener de 2009

Mesura anticrisi: no dificultar la vida a les empreses, pagar quan toca, i permetre que els ajuntaments facin fallida

No dic ajudar, dic almenys no posar pegues. Segons el World Economic Forum, l’estat espanyol ocupa la posició 94 sobre 134 (empatat amb la República Dominicana) en el ranking de dificultats per les empreses per complir tots els permisos, lleis i regulacions. No es tracta de donar barra lliure a les empreses, sinó de fer una legislació pro-business, o millor, regular (bé) tot el que s’ha de regular, però res més.

Dues notícies relacionades, contraposades entre sí:
  • En positiu, l’administració catalana ha reduït els tràmits administratius per a les empreses (tot i que desconec la valoració de les empreses afectades per veure el seu impacte real i, per tant, si l’estalvi de 300€ milions anuals per les empreses que diu el govern és realista). De moment s’han implantat el 80% de 48 mesures identificades, el procés s’acabarà aquest 2009
  • En negatiu, les administracions públiques espanyoles acumulen un retard de 18 mesos en pagar als seus proveïdors (el límit legal és de 60 dies). Causes? Mal finançament (local i autonòmic), i estirar més el braç que la màniga (assumint que els ingressos extraordinaris durant el boom de la construcció eren ingressos recurrents, o similar, creant estructures amb despeses ordinàries i recurrents finançades amb ingressos extraordinaris). Si féssim això a la nostra casa o empresa estaríem arruïnats. Si ho fa l’administració... ho paguen les empreses i, de retruc, els treballadors: s’estima que el 25% de les situacions concursals venen derivades per retards en els pagaments de les administracions públiques
ZP, vols ajudar a l’economia? Més legislació pro-business (començant per eliminar i simplificar moltes normatives actuals), i assegura que els ajuntaments i autonomies paguen a 60 dies (és a dir, compleixen la llei). Dóna les eines (sistema de finançament adequat) i, si tot i així no ho fan, que presentin suspensió de pagaments o que un proveïdor que no cobri quan toqui pugui instar el concurs (com faria una empresa normal), i que una gestora independent redreci la situació (a l’igual, per cert, que passa en molts estats democràtics, on quan ajuntaments fan fallides l’estat actua posant una gestora, i aquesta redueix despeses de forma dràstica).

En fi, segurament cal fer coses molt complicades durant aquesta crisi, però també hi ha altres back-to-basics, reclamades des de fa molt temps, que seria un bon moment per implantar: facilitar la vida a les empreses o, com a mínim, no posar pegues a l’activitat empresarial. I posats a ser valents, obligar a què les administracions públiques paguin a 60 dies, whatever it means.

1 comentari:

Salva ha dit...

Publicat al Directe.Cat:


19.01.2009 ! 18.51 h
#1 popota ! República de Gràcia
Molt d'acord amb les tres -com a dada freak, La Vanguardia publicava la passada setmana que l'Ajuntament de Madrid està oferint pagar a 750 dies-. Les compro i n'hi afegeixo tres:

1) Declaració de la renda pública i penjada a la web del Ministerio, per tal que tothom pugui veure quant contribuïm cadascun.
2) Il·legalització de gestories i similars, inexistents en països sense tradició de frau fiscal.
3) Duplicar l'impost de societats a totes les empreses amb determinades concentracions de parentela segons el tamany en els òrgans de direcció.

Salut,