dijous, 4 de desembre de 2008

Teocràcia contra llibertat a les Nacions Unides

No estic parlant d’Iran o d’Aràbia Saudí. Em refereixo al Vaticà, que vol evitar que les Nacions Unides promoguin una declaració per a què l’homosexualitat deixi de ser delicte a tot el món. Poca broma: en més de 90 països l’homosexualitat està penada, i en 8 països, com Aràbia Saudí, Sudan o Iemen, comporten la pena de mort. L’argument formal és que crearia “noves i implacables discriminacions” i que els “estats on no es reconeixen les unions del mateix sexe com matrimonis serien objecte de pressió”. L’argument real, que és pecat.

No és la primera vegada que l’estat del Vaticà vol condicionar l’acció de les Nacions Unides. En el passat (i en el futur, segur) farà el que pugui per evitar programes que comportin la distribució de preservatius per evitar la propagació de la SIDA en països africans. Si és pecat, condons o homosexualitat, s’hi oposen.

Hem tingut exemples més propers d’ingerències de l’Església en debats públics, com l’atac despietat contra els matrimonis homosexuals a l’estat espanyol, per no parlar del posicionament de la Conferència Episcopal en contra de l’Estatut de Catalunya o donant cobertura a través de la COPE a aquells que fan de la mentida i la difamació el seu dia a dia.

Sóc dels que defenso la influència cristiana en els valors occidentals, i que és bo una certa presència de la religió catòlica a la societat. L’Església és molt més que la jerarquia eclesiàstica, i la seva contribució és i ha estat molt positiva. L’Església i el Vaticà, com tothom, ha de tenir llibertat d’expressió i dret a fer de lobby per defensar les seves posicions, a l’igual que els altres, governants, institucions i ciutadans en general, hem de poder respondre’ls o simplement no fer-ne cas.

Ara, hi ha una frontera, amb el Vaticà i amb tothom: la llibertat individual, política, sexual o religiosa, i la denúncia contra qualsevol tipus de discriminació per raons de sexe, raça, creença religiosa o opció sexual. Quan el Vaticà traspassa aquesta frontera, convé recordar qui és i què representa: una religió, un estat molt petit, no democràtic, teocràtic, que per cert discrimina a les dones. Demagògia? Potser sí. Però també ho és el seu argument per no donar suport a la despenalització mundial de l’homosexualitat.