dimarts, 30 de desembre de 2008

Prostíbuls, Barça i lleis impossibles

Marxa enrere i lliçons immediates: l'Ajuntament de Barcelona ha decidit no aplicar una norma de l'ordenança de civisme que prohibeix que hi hagi prostíbuls a menys de 200 metres d'equipaments d'ús especial, com escoles. La norma sembla que té sentit, però aplicar-la podria provocar que la prostitució tornés al carrer. Solució? No s'aplica la norma pels prostíbuls que ja funcionen. Sembla una decisió acertada.

Lliçons? Com a mínim un parell. Primera, no fer normes o lleis que no es puguin complir. Segona, si s'acaben fent, si el sentit comú indica que és millor no aplicar-la, doncs no s'aplica o es modifica.Aquestes lliçons es podrien aplicar ja a altres qüestions d'actualitat. Respecte a la flexibilització en l'aplicació de normes, el propi Ajuntament de Barcelona podria començar per tenir permissivitat en l'aparcament al voltant del Camp Nou els dies de partit. Com s'ha fet sempre, ni més ni menys. Sí, aparcar a la Diagonal i a altres llocs prohibits està malament, però si el cotxe no molesta, per un parell d'hores un dia cada dues setmanes no passa res, sobretot si facilita la vida a molta gent i no es perjudica a tercers. Si hi ha flexiblitat amb els prostíbuls, perquè no amb els seguidors del Barça? En els dos casos el benefici social de no aplicar la norma és superior a aplicar-la.


Respecte a que no s'aprovin lleis impossibles de complir, ara tenim una nova "amenaça": es vol canviar el Codi Civil català de forma que obligui als pares adoptants a dir als seus fills que són adoptats abans de que tinguin 12 anys. Un argument de pes en contra és que aquesta norma és incomplible, ja que la Generalitat no podrà controlar si els pares amb fills adoptats li ho han dit als seus fills o no. L'altre argument, i aquest té a veure amb la llibertat i responsabilitat individual, és que la estió de la comunicació d'un tema delicat com aquest ha de dependre dels pares, no del Govern. Gairebé tots els nens de 12 anys que són adoptats ho saben però, si no és el cas, ningú té millor criteri i informació que els pares sobre quan se'ls hi ha de dir. El Govern no ha d'interferir a les nostres vides, i sobretot no ha d'entrar dintre de la nostra casa excepte en els casos en que hi hagi una situació de risc. Per la mateixa raó que el Govern no ha d'entrar a casa de ningú s'hauria d'eliminar una altra nova disposició surrealista que es vol incloure en el Codi Civil: "els cònjuges tenen en el matrimoni els mateixos drets i deures i han de compartir les responsabilitats domèstiques i la cura i atenció dels altres membres de la família que estiguin al seu càrrec i convisquin amb ells". Acabarem votant no al que prometi fer més, sinó al que es comprometi a no tocar res.

En fi, qui ho havia de dir, lliçons de normes impossibles i prostíbuls a Barcelona.