dimarts, 23 de desembre de 2008

Moments de qualitat: l’Àlex defensa la Vinyet

Al parc, diumenge a la tarda, jugant amb altres nens. De sobre passa un nen corrents i, com passa moltes vegades entre els nens, li dóna un cop sense voler a la Vinyet i la fa caure. La Vinyet no es queixa, el terra és tou, s’aixeca i ja està. I l’Àlex? Va al nen, li dóna una empenta i l’intenta pegar (jo ho evito). Està indignat: ha fet caure a la seva germana. No sé si riure o enfadar-me. Em sap greu que intenti pegar als nens però m’encanta que defensi a la seva germana. A la Vinyet només la pot pegar ell.

P.D. Apart de moments de qualitat, tot s'ha de dir, hi ha moments en que testa/testen els meus límits. De fet, des de que tinc dos fills ja no m'estresso a la feina...

3 comentaris:

francesc ha dit...

Molt bo.
És normal que els nens s'esbatussin. El que no seria normal (i, per tant, preocupant) fóra que no tinguessin cap reacció ni intenció violenta. La branca més integrista de la pedagogia activa tipus Rosa Sensat i altres ens ha volgut vendre la moto que els nens neixen purs i lliures de màcula. Que és la societat, la TV i una educació inadequada el que els espatlla i els fa tenir comportaments violents, egoïstes o antisocials. Collonades.
Et recomano The Blank Slate, de Steven Pinker, eminència de l'MIT, deixeble de Chomsky i gens sospitòs de fatxa. És el llibre que més m'ha ajudat a entendre els meus fills.

Anònim ha dit...

Doncs jo tinc una filla que aquest any pels reis demana un sac de boxa perque aixi quan s'enfadi no acabi pegant al seu germà petit. I no m'ho invento. Josep.

Salva ha dit...

Francesc, miraré de llegir el llibre, gràcies per la recomanació.

Josep, em sembla que la teva filla és molt pràctica. Ja em diràs si funciona.