dimarts, 16 de desembre de 2008

Game over

El PSC ha triat PSOE. Entre Catalunya i PSOE, ha triat PSOE. Legítim i previsible, amb els arguments de sempre: que ve el PP, que el finançament quedarà solucionat aviat, que la propera es plantaran de veritat, bla bla bla.

Durant uns mesos s’ha especulat que el PSC es podria plantar. Alguns s’ho van creure. Jo mateix, des del meu profund escepticisme, vaig defensar que els havíem de donar una oportunitat, el benefici del dubte. Un savi amic del Pirineu em deia que el PSC no podia votar en contra del PSOE, que era com si el PSC de Girona votés en contra dels pressupostos de la Generalitat, que el PSC i el PSOE són el mateix. Tenia (té) raó, però volia esperar. Però ara ja està, ha passat, no hi ha cap dubte, i hem de ser contundents quan algú ens faci una reflexió o classe magistral sobre el catalanisme quasi-autodeterminista del PSC: el PSC és una federació del PSOE, la sucursal del PSOE a Catalunya, i a més té una capacitat molt menor que altres federacions de l’estat (com l’andalusa i l’extremenya) per defensar els interessos dels seus votants i aconseguir resultats tangibles pels seus conciutadans.

Tindrà conseqüències aquest vot del PSC? N’hauria de tenir, en algun lloc està el límit, i aquest límit s’ha superat.

Tindrà alguna conseqüència dins del PSC? De fet no n’hauria de tenir, ja que aquesta votació només ha estat un acte conseqüent amb el que és i representa el PSC: la filial del PSOE a Catalunya. Per això la seva única preocupació és gestionar la comunicació (i mimar als seus socis) per defensar les seves desproporcionades quotes de poder a les institucions catalanes. Algú del PSC, però, hauria d’aixecar la veu, de veritat, i fins les darreres conseqüències... o no explicar-nos mai més històries sobre la independència i prioritats del PSC. Parlar i actuar ara o callar per sempre.

A Catalunya tindrà alguna conseqüència? Els votants del PSC, com reaccionaran? Vista l’experiència de les darreres eleccions generals, on la maquinària comunicativa del PSC va funcionar a la perfecció, cal fer pedagogia, molta pedagogia, per clarificar a tothom a quins interessos serveix el PSC: al PSOE. Legítims, però al PSOE, que quedi clar, amb el perjudici que això suposa per les nostres classes populars i les nostres empreses. I explicar què és el PSOE i, de fet, que significa Espanya: espoli fiscal; recursos insuficients per infrastructures, llei de dependència o pensions de viudetat; carta blanca per incomplir promeses com el traspàs de rodalies; impunitat per saltar-se lleis com l’Estatut; i el que calgui, que si és a costa de Catalunya surt gratis. Els votants del PSC tenen la clau: han de demostrar que els costos electorals de no triar Catalunya són molt més alts que els de no triar PSOE.

I què passarà en el govern de Catalunya? Que consti, no dubto de la capacitat d’Iniciativa per acceptar sumisament tot el que faci i digui el PSC. La nova idea de bombero de baixar el límit a 40 km/h sembla feta a propòsit per despistar a la gent i desviar el tema de conversa i d’actualitat, el vot del PSC. I ERC? Què hauria de fer ERC? Preguntem-ho d’una altra forma: pot governar un partit independentista amb la filial d’un partit espanyol que se salta a la torera l’Estatut? Pot tenir com aliat un partit independentista a la sucursal d’un partit còmplice amb l’espoli fiscal de Catalunya? El PSC ha tingut una oportunitat, i l’ha desaprofitat (o segons com es miri, actuat en conseqüència). Què ha de fer ERC? Jo ho tinc clar: ERC no hauria de seguir governant amb el PSC. ERC s’hauria de plantar, trencar el govern, i promoure un nou govern no sucursalista o precipitar la convocatòria d’eleccions. Hi ha línies vermelles, de veritat, que si se sobrepassen han de tenir conseqüències. Per què ERC no és Iniciativa, oi?

Els arguments per no trencar són cada vegada més febles. Hi ha qui diu que cal estar al govern per fer política (!), que s’està fent bona feina al govern. No nego que molts departaments i càrrecs d’ERC estiguin fent bona feina (altres potser no tant), però no es pot oblidar que el seu soci, el PSC, en el moment de la veritat, no té a Catalunya com una prioritat, està al servei del projecte nacional espanyol, i a més actua per impedir que ERC apliqui els seus principis sobiranistes en el govern. Hi ha qui diu que l’alternativa (s’entén que amb CiU) no és millor. No seré jo qui els defensi CiU, però CiU pren les decisions (equivocades o no) a Barcelona, no a Madrid, i en tot cas s’hauria de pactar amb CiU (i amb el PSC, si fos el cas) només si s’acordés avançar decididament cap a l’exercici del dret a decidir. S’ha de notar de veritat que ERC, un partit independentista, està en el govern. Per últim, l’argument de què som molt d’esquerres i aquest govern garanteix polítiques socials ja no crec que ho defensi ningú (seriós): sense recursos, sense finançament, no hi pot haver política social. Sense diners no podem fer res.

Les coses a la vida haurien de tenir conseqüències. En el cas del PSC hauria de suposar la reacció dels seus votants i, de forma immediata, dels seus socis de govern. O la dels votants i militants dels seus socis de govern.

Tripartit II, Tripartit Exprés, Govern d’Entesa: game over.