dimecres, 3 de desembre de 2008

Fermesa sindical i absentisme laboral

Sempre, però especialment en un entorn com l’actual, calen sindicats forts que defensin de forma desacomplexada els treballadors que volen treballar i que ataquin de forma radical un greu problema de l’economia catalana: l’absentisme laboral injustificat.

L’absentisme injustificat és injust i insolidari amb la resta de treballadors que compleixen amb les seves obligacions, i causa un greu perjudici a les empreses i, per tant, a la societat. Pimec va estimar el cost de l’absentisme a Catalunya l’any 2007 (entenent absentisme tant les baixes justificades -p.e. baixes de maternitat, per adopció o per malaltia- com el frau o baixes no justificades) en 2.677 milions d’euros anuals. Això representa el 1,29% del PIB, amb una taxa d’absentisme del 5,1%, arribant al 5,7% en el sector indústria.

Són vàries les causes de l’absentisme injustificat. La principal, òbviament, és la pròpia actitud del treballador (o, per ser més exacte, de l’assalariat). Altres causes (que no justificacions) són les condicions de feina o la pròpia motivació dels treballadors. L’absentisme també és proporcional al tamany de l’empresa (més tamany, més absentisme), i de fet algunes de les empreses afectades (o properament afectades) per EREs tenen uns nivells d’absentisme massa alts que han perjudicat la seva competitivitat i, per tant, les seves perspectives de futur. Curiosament (o no) amb la crisi l’absentisme baixa per por a perdre la feina, i de fet a Catalunya ha baixat el 13,8% entre el primer i el segon semestre del 2008.

L’absentisme baixa, però encara queda camí per recórrer i molta feina a fer. Les pròpies empreses han d’actuar més sobre l’absentisme (el 38% de les empreses afirmen no tenir polítiques sobre absentisme), perseguint activament l’absentisme injustificat i actuant en l’àrea de prevenció de riscos laborals i de millora dels entorns laborals. També cal revisar els casos (sense generalitzar, n’hi ha) en que és “massa fàcil” aconseguir la baixa laboral per part del metge de capçalera, ja sigui pel propi col·lapse del sistema sanitari, que dificulta que els metges puguin fer bé la seva feina, o per la pròpia actitud permissiva del metge davant de l’absentisme.

Però sens dubte és fonamental el paper dels sindicats, no només per col·laborar estretament amb les empreses per realitzar accions que evitin l’absentisme injsutificat, sinó sobretot per defensar als treballadors i als que volen treballar, i per tant denunciar i combatre actituds insolidàries per part d’aquells que aprofiten un dret per convertir-lo en un abús. L’absentisme, apart de l’actitud individual, té un component social, i per això seria molt positiu observar als sindicats denunciant (i no ignorant) l’absentisme injustificat.

Fermesa sindical, sí, posant l’absentisme com una prioritat. Almenys al mateix nivell que les altres accions i manifestacions públiques que realitzen.