dimecres, 24 de desembre de 2008

Esgotat de tanta demagògia

El finançament en joc i els partits preocupats pel dia després: no per com gestionaran els diners, sinó per com gestionaran la comunicació. Curtplacisme, tacticisme i demagògia, demagògia a punta pala:

  • El PSC, dient que la culpa de l’actual model és de CiU. Ja! CiU va fer el que va poder en el seu moment, que segurament és molt menys del que molts esperàvem, però molt més del que hauria fet el PSC. Què feia el PSC quan CiU negociava i des del PSOE s’acusava de tot als catalans (per cert, el mateix que ara fa el PP)? Res. Si el model pactat per CiU era tan dolent, per què no havien fixat el PSC-PSOE (ara tothom té clar que és el mateix) un model nou molt millor abans? Per què van esperar a necessitar els vots de CiU per cedir impostos a les CCAA? Per què està trigant tant de temps el PSOE per corregir aquest model tan dolent?
  • ERC, com ve sent habitual, donant la raó al PSC i defensant la mateixa surrealista excusa de què el problema és el vigent model de finançament negociat per CiU. Per ERC la culpa de tot, d’això i de tot el que passi, segurament de forma indefinida, és de CiU. Entre poc i massa
  • CiU, criticant la negociació. Ja! Una mica d’humilitat, si us plau. S’està negociant ara perquè el gran pacte Mas-ZP no va servir per a res, és paper mullat, va ser una gran escenificació sense contingut real. El PSC ara està negociant els detalls del finançament, que és el que hauria d’haver fet CiU quan va pactar l’Estatut(et). Que el PSC no ho fa bé, potser sí, però que CiU no doni lliçons de negociació. Això lliga amb altres actituds demagògiques de CiU, criticant tot, tinguin raó o no, moltes vegades amb arguments equivocats i amb un baix sentit d’estat (català). Un exemple dolorós és la crítica a les “ambaixades” catalanes.

En fi, deixem-los negociar, i aparquem tota aquesta demagògia de curta volada. Lliçons, a hores d’ara, no en pot donar ningú. Classes de demagògia i cinisme, molts. Tenim els polítics que ens mereixem?

Bones festes. Salut, felicitat i llibertat pel 2009.