dilluns, 15 de desembre de 2008

Diaris amb problemes

El Tribune Company (Los Angeles Times, Chicago Tribune, 23 canals de televisió i 21.500 empleats) ha presentat suspensió de pagaments amb un deute de més de 12.600$ milions, enfront als 7.000$ del valor dels actius. The New York Times Company (que té, apart del New York Times, el The Boston Globe i The International Herald Tribune), amb un deute de més de 1.000$ milions (400$ milions dels quals vencen el proper maig), ha hagut d’avalar amb la seva seu un préstec de 225$ milions i està analitzant altres desinversions per aconseguir liquiditat. El grup McClatchy ha posat a la venda la seva joia de la corona, el diari Miami Herald, per poder fer front als seus deutes.

Aquesta crisi té molt a veure amb la migració de lectors cap a mitjans digitals i la conseqüent baixada de vendes (als Estats Units han baixat prop d’un 5% el primer semestre del 2008), la baixada dels ingressos per publicitat en un entorn de crisi econòmica i, en el nostre i altres països, per l’èxit i competència dels diaris gratuïts. Però l’arrel del problema als Estats Units ha estat un excés d’endeutament: els diaris són menys rentables, cert, però encara ho són. Però com alguns tenen molt deute, i per tant molts costos financers, la seva situació és insostenible.

Així, als Estats Units s’estima que els diaris tenen un EBITDA (beneficis abans d’interessos, amortitzacions, depreciacions i impostos, és a dir, resultat operatiu) entre el 10%-20%, lluny del 20%-30% que històricament tenien. No obstant, el problema és que alguns mitjans de comunicació tenen un deute excessiu, i tot i que poden tenir un resultat operatiu positiu, acaben tenint pèrdues pel pagament d’interessos, apart de tenir dificultats per refinançar el seu deute. Molts mitjans de comunicació americans van assumir un gran endeutament els darrers anys per finançar adquisicions, com per exemple el Tribune Company, que es va sobreendeutar quan la va comprar Sam Zell l’any passat (utilitzant per cert el pla de pensions de la companyia, i per tant ara els empleats no només poden perdre la feina sinó que a més han perdut gran part dels seus estalvis per a la jubilació). En canvi altres grups amb poc deute, com The Gannet Company, la cadena de diaris més important dels Estats Units, han baixat la rendibilitat, però aguanten.

I a l’estat espanyol? És conegut la situació dels grups Zeta (que vol reduir el 25% el personal) i de Prisa. En quant a la competència dels gratuïts, aquests tenen una gran difusió (p.e. 20 Minutos, ¡Qué! i ADN distribuien al voltant d’un milió de còpies cada dia el 2007, enfront – tot i no ser xifres comparables –, del tiratge de 560.000 diaris d’El País o els 443.000 d’El Mundo). Les vendes dels diaris amb difusió de més de 100.000 exemplars diaris a l'estat espanyol (excepte l’ABC) estan baixant aquest 2008 (p.e. El País ha baixat el 13,4%, El Mundo el 5,6%, La Vanguardia el 3,7% i El Periódico el 13,2%). De fet a tot el món ja l’any 2004 només augmentava la circulació dels diaris a 35 de 208 països, la majoria països en desenvolupament, com Índia o Xina. I la publicitat també està baixant de forma significativa, un 16% de mitjana, tot i que més d’un 30% en alguns mitjans (p.e. El Mundo), i els lectors dels diaris digitals continuen pujant (van tenir un increment del 24% ja el 2007). Conclusió? Previsible caiguda del 90% dels resultats dels diaris espanyols, segons l’Associació d’Editors de Diaris Espanyols.

De tot plegat, però, el que més em preocupa és la pèrdua de qualitat i independència dels mitjans i, per tant, de la pèrdua de qualitat democràtica a la nostra societat. Cal un quart poder fort i independent del govern i dels grups de pressió, i malauradament uns mitjans de comunicació amb problemes de rendibilitat són més vulnerables de les pressions dels seus accionistes, del govern i dels anunciants, i inevitablement ajustaran les seves despeses de forma que acabaran afectant la qualitat de la seva informació. Hi ha qui em dirà que ja avui la llibertat de premsa és reduïda als Estats Units, que això del quart poder és ciència ficció, i potser té part de raó, ja que els Estats Units ocupa el número 36 del ranking de llibertat de premsa segons Periodistes Sense Fronteres, juntament amb Bòsnia, Cap Verd, Sudàfrica, Taiwan... i l’estat espanyol. Moltes lliçons tampoc els podem donar (encapçalen el rànking Islàndia, Luxemburg i Noruega).

Els diaris en paper continuaran, segur. Però inevitablement, allà i aquí, canviaran. Si tenen (molts) menys ingressos, no podran oferir el mateix, ni que volguessin. Perquè els ingressos no són els mateixos i perquè, no ho oblidem, tenen uns accionistes, que en els millors dels casos es creuen la funció social dels mitjans de comunicació, però en tot cas sempre voldran assegurar una rendibilitat mínima. Pel bé de tots, però, és important que no només mantinguin, sinó que augmentin, la seva llibertat i independència. Els temps actuals no juguen a favor.

Articles relacionats:
http://www.nytimes.com/2008/12/10/business/media/10paper.html?dlbk
http://dealbook.blogs.nytimes.com/2008/12/09/workers-pay-for-debacle-at-tribune
http://www.newspaperinnovation.com/index.php/2008/02/27/spanish-free-circulation-2007/#more-1122
http://www.mdzol.com/mdz/nota/72158-Cae-la-circulación-de-los-diarios-de-papel-en-España
http://en.wikipedia.org/wiki/Newspaper
http://www.rsf.org/article.php3?id_article=29031
http://www.elconfidencial.com/cache/2008/12/12/comunicacion_97_pedro_publicidad_mundo_caido.html