dimarts, 11 de novembre de 2008

Decebut amb The Economist

M’encanta The Economist, és la meva revista de referència. M’encanta per liberal i per defensora radical dels drets humans. No obstant, una altra vegada que ha tractat el tema de les “regions espanyoles” en l'article How much is enough?, m’ha tornat a defraudar.

The Economist planteja una visió nacional de Catalunya que podria signar qualsevol periodista de la Cope, l’ABC o El Mundo. Diu moltes inexactituds i vàries bestieses. Compara el President Pujol amb el Ministre franquista Fraga, parla de dogmatisme lingüístic (referit a la defensa del català, és clar), i compara la persecució franquista del català amb la situació actual del castellà a Catalunya, recolzant-ho amb declaracions del sempre imparcial Fernando Savater.

Més enllà del contingut de l’article, hi ha una qüestió rellevant i recorrent, que és una feina que fan bé allà (Madrid) i no fem bé aquí: cultivar la relació amb els periodistes internacionals, de forma que quan aquests donen una visió de l’estat espanyol no donin sempre una visió Madrid-cèntrica. Aquesta, sens dubte, hauria de ser una qüestió cabdal i prioritària de la “diplomàcia” catalana.

També hauríem de ser capaços de respondre ràpid a intoxicacions informatives fetes en diaris estrangers (suposo que hauríem d’incloure també els mitjans espanyols). L’amic Jaume Casanova, català novaiorquès (o a l’inrevés, no sé) em suggereix una mena de Lliga contra la difamació similar a la que fa el poble jueu per respondre totes les mentides que es publiquen en qualsevol mitjà. Hem de fer-nos respectar. Cal començar, però, augmentant la pròpia autoestima dels catalans.

He enviat la següent carta al The Economist però no crec que la publiquin. La resposta hauria de ser més llarga i completa, però per intentar que la publiquin l’he feta curta i enfocada en alguns temes clau:


SIR,

Your article about "Spanish devolution" (How much is enough?) lacks to explain that under current Spaniard constitution and legal system you can fully live in Catalonia without speaking a single word in Catalan, just Spanish, while it is impossible to use Catalan in many daily basic activities; that every year more than 10% of Catalan GDP is sent to Spain and not returned (not comparable with any other region in any advanced economy); and that the Spanish government does simply not comply with the new Catalan Estatut (new devolution), although it is a law approved by the Spanish parliament and voted by the Catalan people.

The real problem, however, is Spanish democracy: the Spanish Constitution does not accept the self-determination right of Catalonia and the Basque Country. Canada and the UK do accept it, but the Spanish Constitution threats to send the army if any region proclaims its independence. Democracy, or lack of, is the real issue.

2 comentaris:

BP ha dit...

Salva, crec que aquesta carta la podem subscriure i enviar tots.

Això que ens ha passat amb "The Economist" també ens passa sovint amb el FT: corresponsals basats a Madrid i que tenen com únics interlocutors a gent de classe alta, gens catalanista, de Barcelona.

Això demostra que encara no hi ha un país cohesionat i no només al "cinturó roig".

miquelet ha dit...

Molt bona carta. espere que et la publiquen.
La imatge exterior va ser una de les raons per les quals em vaig decidir a tindre la versió castellana del meu blog. De tant en tant escric un post dedicat a les injustes difamacions que es fan de nosaltres als mitjans. M'agrada veure la reacció de la gent de fora davan una altra visió del que som. La veritat és que la gent s'ho pren molt millor del que haguera imaginat. Per cert, la majoria de la gent d'Amèrica Llatina no ha sentit parlar mai del "problema" català.
Llàstima que no puga defendre'm en anglés. M'agradaria haver fet aquella versió.

Salut.