dimarts, 4 de novembre de 2008

Apunts sobre la crisi econòmica a Catalunya en 7 o 10 minuts


Fa un parell de setmanes em van convidar en una taula rodona sobre la Crisi econòmica a Catalunya. Em van donar 7 minuts en la intervenció inicial. Adjunto el que vaig dir, enriquit amb aportacions dels amics Jordi Comas, Eduard Lorda i Dani Cervantes. Potser surten 10 minuts. Comentaris o suggerències benvingudes, de veritat.

*************
Situació actual

Això només acaba de començar:

  • Construcció – quan s’acabin moltes obres en curs, moltes empreses no començaran de noves: implicacions en atur, en activitat econòmica...; impacte en tota la indústria auxiliar

  • EREs (p.e. Nissan), contractes que no es renoven: implicacions en consum, hipoteques, empreses auxiliars...

  • Empreses amb dificultats per accedir a finançament, morositat creixent, menor activitat, menors vendes

  • ...

Crisi desconeguda – no hi ha referents per saber quan durarà ni com resoldre-la

Hem passat una crisi financera. Ara ve la crisi econòmica


Tot això, en un entorn

Sense estat – els estats petits (sempre que estiguin dins la Unió Europea i amb l’euro com a moneda) tenen més capacitat per reaccionar

Espoli fiscal – 10% de la riquesa se’n va cada any i no torna

Estat en contra:

  • Ministre Sebastián va anar veure cúpula de Renault per parlar de la planta de Valladolid i no va parlar de Nissan, oblidant-se dels treballadors afectats per l’ERE i de les empreses auxiliars que depenen de Nissan

  • Incompliment del finançament que diu l’Estatut (ja de per sí molt insuficient)

  • Incompliment de les inversions en infrastructures que es van aprovar en els PGE

És cert que el sector públic té poc marge en aquesta crisi, però en el cas català això s’agreuja per l’actitud de l’estat espanyol. Per tant, cal pensar en solucions per la crisi, però també:

  • Denunciar als que en aquests moments, entre Catalunya i Espanya, o entre Catalunya i PSOE/PP, no trien Catalunya

  • Fer pedagogia de la necessitat de tenir un estat propi

Què podem fer?

Accions concretes a curt termini - aplicant però el principi de realitat (moltes coses s’han de fer des de Madrid):

1. Que l’estat funcioni

  • Pagament ràpid de les factures als proveïdors de l’administració

  • Retorn ràpid de l’IVA

  • Eliminar traves administratives i agilitzar els tràmits amb l’administració pública

  • Que la justícia funcioni, sobretot en la gestió dels processos concursals per evitar que aquests afectin el menys possible a les empreses “sanes”

  • Atacar i radicalitzar la lluita contra el frau fiscal (però no fer-ho només redoblament les inspeccions sobre els que ja compleixen amb les seves obligacions)

2. Que l’estat s’aprimi

  • Hi ha massa funcionaris, sobretot en les àrees on s’han transferit competències a les CCAA i s’han mantingut duplicitats

  • L’estat gasta massa

  • L’estat a més està obsessionat en ocupar àmbits de la vida pública que és discutible que li corresponguin, tant en el món empresarial com en el privat

3. Que l’estat inverteixi

  • Hi havia superàvit en èpoques de bonança, ara haurien d’haver inversions contracícliques (i) perquè el país necessita les infrastructures i (ii) per afavorir l’activitat econòmica

  • Accelerar les licitacions d’obra pública (també la Generalitat)

  • Incrementar les capacitats d’endeutament de les CCAA i els Ajuntaments

  • Potenciar les fórmules d’endeutament amb col·laboració mixta públic-privat (p.e. concessions, drets de superfície, etc.)

4. Que els diners arribin a les pimes

  • OK a ajudar al sector financer, però cal assegurar que la liquidesa arribi a les empreses, especialment a les pimes i a les microempreses

5. Ajudar a les persones – que no paguin la crisi “els de sempre”

  • Ajudar a les persones que tenen dificultats per pagar la hipoteca (ja sigui perquè van comprar una casa per sobre les seves possibilitats o perquè han perdut la feina) - fer-ho però sense crear un greuge amb els que van ser més prudents p.e. afavorir el canvi de les condicions de préstecs hipotecaris i personals de persones a l’atur o persones amb risc d’exclusió social

  • Afavorir la reincorporació al mercat laboral dels aturats - potenciar la formació per adults

  • Ajudar als més dèbils: (i) implantar ja la Llei de Dependència i (ii) vetllar per un bon ús del subsidi de l’atur i combatre possibles fraus

6. Baixar els impostos

  • Baixar l’IRPF o com a mínim deflactar la tarifa per l’increment d’inflació

  • Incentius i bonificacions fiscals a les empreses que inverteixin i que s’internacionalitzin

  • Baixar l’impost de societats per ser competitius al atreure capital estranger

  • No implementar normatives no complibles i que espanten l’inversió dels països on les lleis es compleixen. Lleis laxes aplicació estricta, enlloc de lleis estrictes i aplicacions laxes

  • Congelar (o baixar) les taxes municipals (molts municipis són “campions mundials” en impostos)

  • Apostar decididament pel lloguer

7. Que l’estat aposti (per exemple amb polítiques fiscals i inversió directe) per:

  • Recerca i innovació

  • Increment de la productivitat industrial

  • Turisme, tant de qualitat com de manteniment del turisme actual

  • Vinculació entre empresa i universitat

Cal lideratge, que no tenim

  • A nivell estatal, ZP i Solbes no van reconèixer l’existència d’una crisi econòmica, i han fet uns pressupostos de l’estat no realistes (preveuen un creixement del PIB de l’1% el 2009)

  • A nivell nacional, cal lideratge, fets i paraules

Cal lideratge, que es parli clar, i que es digui clarament:

  • Que la crisi és i serà molt dura

  • Que cal treballar dur, fort i, en molts casos, més hores

  • Que ningú ens regalarà res

  • Que l’estat no ho pot solucionar tot

  • Que cal augmentar la productivitat, i també baixar l’absentisme

  • Que cal ajudar als aturats, però també donar flexibilitat a les empreses

  • Que cal ajudar al treballador, però també a l’empresari que arrisca

  • Que ens juguem la posició que ocuparem al món en les properes dècades

  • Que ens sortirem

Com a conclusió

- Hi ha moltes coses que es poden fer, i que hem d’exigir que es facin
- Hem de pensar en els propers dos anys, però també més enllà:

  • Cal un estat propi, perquè sinó continuarà la decadència econòmica de Catalunya

  • Tinguem present que els costos de la dependència són molt més grans que els costos de la independència

- Què passarà?

  • La millor forma de predir el futur és inventar-lo

  • El que pugui passar està en les nostres mans

4 comentaris:

Carles Boix ha dit...

Salva,

Amb el teu programa anti-crisi estas molt mes aprop d'en McCain que d'Obama.

Exemples. Amb Obama, pujada de l'impost de successions del 15 al 45 percent, pujada dels tipus marginals alts de l'IRPF, abolicio dels caps en salari (ara 90,000 dolars) que cotitzen a la SS (sense canviar, pero, la pensio rebuda), manteniment de l'impost de societats en el 35 percent, introduccio de vot public en l'eleccio de representants sindicals (ara el vot es secret), rebuig als ultims tractats comercials ratificats pel Congres, possible revisio de NAFTA, eliminacio de sistemes d'escoles semi-concertades, i un llarg etcetera.

Carles

Salva ha dit...

Carles, gràcies per les apreciacions, em donen bastant que pensar... En tot cas, no només es vota per temes econòmics.

Dit això, tot i preferir Obama, a mi McCain (el senador, no el candidat a presidència, m'agrada).

M'has fet dubtar, de qui estic més arop, del McCain o del Ron Paul?

ALBERT CASTELLANOS ha dit...

Salva,

No sé si estàs més a prop de McCain que d'Obama, però en línies generals subscric al 99%. Només alguns comentaris:

- No caure en temptacions proteccionistes, tot i que políticament és molt complicat.
- Amb l'IRPF només compensar l'efecte inflacionari...no més! Tenim una de les pressions fiscals sobre la renda més baixes de la UE.
- Compte amb la lluita contra el frau fiscal ! L'acabarà pagant Catalunya si l'exerceix el Govern Espanyol.
- Amprimament dels funcionaris dels Ministeris! Els ratios com a CCAA són dels més baixos de l'Estat...en tot cas, cal renovar i modernitzar la gestió de la Funció Pública per motivar el nostre personal públic.
- Totalment favorable a augmentar els límits d'endeutament (em sorprèn, em pensava que erets més fonamentalista...)
- Insistir en la necessitat de missatges clars i lideratges potents...i 'hasta aquí puedo leer' com deien els de l'1,2,3...

Salva ha dit...

Albert, no sé si alegrar-me o preocupar-me perquè no em consideris un fonamentalista... :)

Gràcies per les aportacions, estic d'acrod amb el que comentes