diumenge, 26 d’octubre de 2008

Que torna en Jones!


Tot és un desastre, però quan es qüestionen algunes decisions l’Squealer amenaça amb que el “Jones pot tornar!”. Cert, amb Jones les coses anaven molt malament, però ara no van gaire millor. Què cal fer, acceptar-ho i ja està, sota l’amenaça que l’alternativa és pitjor? No hi ha de veritat cap altra alternativa? No hi havien uns ideals a aconseguir, que ni abans ni ara es compleixen?

Napoleó ha pervertit tots els principis de la revolució. La màxima de que “tots els animals són iguals” és aigua passada. Ara es defensa que “tots els animals són iguals, però alguns són més iguals que altres”. Han oblidat els principis pels quals molts van lluitar, han traït la confiança que se’ls va dipositar.

El genial llibre de George Orwell no és només l’exemple dels horrors del totalitarisme i de com una societat utòpica és impossible per la corrupció necessària per tenir i mantenir el poder absolut. És també un recordatori d’una història que es repeteix massa sovint: com moviments que combaten i vencen governs i organitzacions antidemocràtiques acaben convertint-se després ells mateixos en corruptes i antidemocràtics quan tenen el poder, utilitzant també mètodes dictatorials i violents. Alguns països de Llatinoamèrica em vénen al cap.

Però La revolta dels animals també explica com algunes persones i organitzacions defensen un ideari per assolir el poder i, una vegada el tenen, traeixen les idees i la gent que els ha ajudat i recolzat, amb el suport dels seus acòlits incondicionals que tenen nul·la capacitat crítica i autocrítica. Ho justifiquen amb la necessitat d’adaptar-se al nou status i responsabilitats, amenaçant “que torna Jones!” quan algú gosa qüestionar el que es fa. Ho fan veient el món amb una falsa sensació de superioritat i gaudint d’uns privilegis que abans denunciaven però ara s’hi han acomodat. I si hi ha algun dissident, se l’aparta, estigmatitza o directament se l’elimina. Lògic: tenint la veritat absoluta cal eliminar al que discrepi. El temps demostra que aquest no és el camí a seguir i que s’han fet coses malament, però és igual, el sistema ja està consolidat i l’oposició desmantellada. Ara ja no es pot canviar.

Al final qui perd és el Boxer, el treballador infatigable, company de lluita, que treballa dur i es deixa la pell per uns ideals traïts. Però fins i tot el Boxer es qüestiona la versió oficial de què tot és perfecte, que la granja és un paradís animal. En el llibre, però, Boxer mora i els traïdors continuen manant. Els animals estan cada vegada pitjor, però els cabdills cada vegada millor

Un gran llibre que mostra els perills del totalitarisme, la manipulació de les masses, l’ús de la demagògia per mantenir un status de poder, i com el poder corromp. Cal tenir ideals i lluitar per aconseguir el món que volem, però cal assegurar de forma radical la llibertat individual i el control total sobre el govern, per més proper que sigui, per evitar abusos que pot estar temptat a realitzar. I també que l’alternativa no és entre el que hi havia abans i el que hi ha ara, sinó entre el que tenim i el que volem. I que cal actuar sobre els que traeixen els ideals i les promeses que van fer abans no sigui massa tard per la granja i per al Boxer.

La revolta dels animals: lectura altament recomanada. De petit potser el vas llegir o veure a la televisió, és bo rellegir-lo d’adult i confrontar-lo amb la realitat que ens envolta.

1 comentari:

Josep Cabana ha dit...

Hola Salva.
Em complau molt veure que compartim l’admiració per aquesta obra mestre (potser no literàriament, però sí per fer-nos pensar)
Malauradament és una obra maltractada, ja que s’utilitza com si fos un text infantil o juvenil, i és un text exclusivament per adults.
Cal recordar que és un llibre prohibit a molts països, entre ells Cuba o a l’antiga URSS. Els paral·lelismes són massa evidents.
No me’n puc estar de recomanar seguidament “1984” del mateix autor. Una lectura més densa, però que ens mostra fins on poden arribar els totalitarismes.
Tot i ser un llibre de ciència-ficció, ens mostra com una gran potència (i no fa falta que sigui “totalitària”) pot manipular les emocions de les persones a traves dels mitjans de comunicació, i si cal (tot arribarà) manipular els sentiments més íntims i privats.

Salutacions.