dimecres, 8 d’octubre de 2008

Pla Paulson: Goldman Sachs


Un dels protagonistes d’aquesta història és el banc on treballava Paulson, l’antic banc d’inversió (ara reconvertit en una mena de banc comercial) Goldman Sachs. He de reconèixer que li tinc una especial simpatia, no només perquè hi vaig treballar, sinó també perquè penso que és (era) el millor banc d’inversió. Aquesta crisi la va veure venir: quan es va enfonsar el mercat subprime... ells estaven curts de deute subprime (és a dir, tenien deute venuda i per tant, si el valor baixava, ells guanyaven diners)! El contrapunt és que mentre ells apostaven a què aquests actius baixarien de preu, venien aquests valors als seus clients... Com a mínim, no gaire elegant.

Henry Paulson, actual Secretari del Tresor, va ser president de Goldman Sachs. No és una excepció. Altres executius de Goldman Sachs han tingut posicions polítiques rellevants, com els antics presidents de Goldman Robert Rubin (Secretari del Tresor amb Clinton), John Corzine (Governador de Nova Jersey) i Stephen Friedman (antic director del National Economic Council). És un concepte molt americà, el de giving back, o dedicar-se al servei públic després d’una vida professional exitosa. Pla Paulson a part, m’agradaria que fos més extés que persones amb una carrera professional exitosa es dediquessin un temps a la cosa pública.

Per cert, qui és el responsable de la nova oficina encarregada de gastar tots els milers de milions de dòlars que s’acaben d’aprovar? Doncs Neel Kashkari... de Goldman Sachs! Fins i tot un fan de Goldman com jo recomanaria una certa diversificació en la selecció de personal al govern americà.

4 comentaris:

miquelet ha dit...

Moltes vegades no és que es passen des de el sector privat al públic, sinó que actuen d'enllaç entre una poderosa entitat com aquesta y el Govern. D'aquesta manera un gegant com aquest es converteix en un efectiu lobby, assegurant-se la presa de decissions que rentabilitze els diners invertits en la campanya del partit guanyador.

Salut.

Marc Nieto ha dit...

Felicitas Salva per la sèrie de post sobre la crisis de les “subprime”. La veritat és qe has aportat molta informació que jo almenys desconeixia.

Esperem que el Pla Paulson funcioni i això passarà si els bancs venen a la Reserva aquells productes amb valors “tòxics”. I lògicament, només passarà si el preu que els hi ofereixen desdel govern US els hi sembla raonable.

Hi haurà molta literatura els propers anys i segur que iniciatives legislatives. Em recorda a la crisis que va afectar a les auditories fa 5 anys pel conflicte d’interessos dintre de les mateixes organitzacions.
En aquell cas, les firmes d’auditoria actuaven com a consultores i alhora com a auditores. Assessoraven a les empreses sobre les inversions a realitzar alhora que garantitzaven que la informació que apareixia en els comptes anuals eren correctes.

Aquí, es dona un cas semblant de conflicte d’interessos. Standard&Poors assessorava els bancs d’inversió en la elaboració de CDO i després en qualificaba el risc. Per tant estaven interessades a minimitzar el rating sobre aquests productes.

Si les CDO haguèssin estat valorades amb un risc real, aquest problema possiblement s’hagués minimitzat moltíssim. La gent sabria que hagués comprat i que tindria el banc del costat de casa.
Em sembla que entre d’altres iniciatives, els legisladors dels US hi pendran molta atenció a aquesta problemàtica. Es possible que veiem com es devideixen les empreses separan dos unitats de negoci: assessoria i rating.

Salut a tots.

Marc
Madrid

Salva ha dit...

Miquelet, no crec que aquest sigui el cas de la gent de Goldman. El que sí que és cert és que tothom porta la seva "motxila", incloent els seus comentaris i visió del món, però no crec que estiguin al govern per fer d'enllaç amb la seva antiga empresa (entre altres raons, perquè no ho necessiten ni ells ni la seva empresa).

Marc, gràcies per les felicitacions. Cert, el paper de les agències s'haurà d'ajustar, especialment si tenim en compte que dins de Basilea-II, el rating que posen té grans implicacions en l'estructura de capital dels bancs.

Dit això, les agències posen un ràting, però el qui compra un actiu ha de saber què compra, i tenir en comtpe el ràting, però no només el rating.

Anònim ha dit...

Hola Nieto i Salva,

a les empreses de rating les haurien d'empaperar totes. Crec que son una de les principals responsbales de tot aquest problema ja que sense la seva inestimable col·laboració que ha consisiti en calificar sense tenir ni idea de que estaven calificant, no crec que ara estiguessim on som. A vegades busquem els cuplpables de tot plegat i ens obliden del nefast paper que han jugat en aquesta crisi, sobretot tenient en compte que es la seva feina. També es cert, que els petits inversors no saben els que es el rating i en conec algun amb bons de Lehman que hi va invertir aconsellat per l'oficina banària de tota la vida amb el "capital garantit".
Jordi