dijous, 2 d’octubre de 2008

Pla Paulson: socialisme americà i europeu

Fa dies que vull escriure sobre la crisi financera i sobre la solució que es vol adoptar als EUA (Pla Paulson, en honor al Secretari del Tresor que l'ha proposat). Hi ha molts temes a comentar, ho aniré fent amb varis posts.

Començo per un tema que mostra la diferència en com s'està tractant situacions de crisi en entitats financeres amb problemes a Europa i als EUA: el pla Paulson passa per comprar actius tòxics, és a dir, valors/deute que els bancs tenen i no volen. Els bancs només ho vendran, òbviament, si guanyen diners, i seran ells qui decidiran què venen i qui no. Sembla que hi haurà certa assimetria d'informació entre els bancs i els governs... Per cert, qui pagarà la factura? El contribuent americà. Qui guanya? El banc, òbviament, que ven uns productes a un preu molt superior als que podria vendre en el mercat. La hipòtesi de Paulson és que aquests actius, en algun moment del futur, es podran vendre a un preu superior al que es compren ara. Hipòtesi complicada, tenint en compte que es compraria lo pitjor de lo pitjor que tenen els bancs al seu balanç.

A Europa, el procés és diferent: el govern posa diners, sí, però no per quedar-se el que els bancs no volen, sinó una part del total dels bancs, ho dolent però també ho bo. Així s'ha fet a Bèlgica, Holanda i Luxemburg amb Fortis, Bèlgica, França i Luxemburg a Dèxia, i a Islàndia amb Glitnir Bank: els governs han posat diners a canvi de tenir d'una participació significativa en els bancs. És a dir, si els bancs acaben guanyant, els contribuents també, diversificant el govern (i per tant els ciutadans) el risc, al quedar-se actius bons i menys bons.

Resumint, als EUA han socialitzat les pèrdues, mentre que a Europa han socialitzat també els potencials beneficis que aquests bancs puguin tenir.

Conclusió: visca el socialisme!

2 comentaris:

miquelet ha dit...

El Govern veneçolà va fer el mateix amb una entitat molt menys perillosa que els bancs en crisi i els mitjans de comunicació li van ficar canya. Ficaran la mateixa canya amb els europeus?

Salut.

Salva ha dit...

Miquelet, entre el socialisme americà i el vençolà (o el cubà), em quedo amb l'americà