dilluns, 6 d’octubre de 2008

Pla Paulson: prioritats, fallides i cobertura mèdica

La proposta inicial era ajudar només al sector financer. Els Demòcrates va dir que ni parlar-ne, que si s’ajudaven als bancs també s’havien d’ajudar als ciutadans que podien perdre la seva casa per haver-se sobreendeutat. Hi ha diners pels bancs? Doncs també pels ciutadans. Complicat lluitar contra aquesta lògica. Dues consideracions però.

Una, s’ha de limitar i justificar molt bé l’ajuda als que assumeixen riscos. No si val que un guanyi si les coses van bé, però que els altres perdin (i ho paguin) si les coses van malament. Moral hazard. Aquí però intervenen circumstàncies excepcionals, com que es vol ajudar als bancs pel risc de contagi que suposa que un banc no funcioni i perjudiqui al sistema financer i, per tant, a tota l’economia. Genial també ajudar a les persones que han assumit riscos, però ull de fer-ho a costa dels que han estat més prudents. Per què ajudar a una persona que va comprar una casa per sobre de les seves possibilitats i no ajudar al que va ser més prudent i va comprar una casa més petita o menys ben situada? No sembla equitatiu.

Segon, posats a prioritzar i ajudar al ciutadà mig, es podria començar per resoldre la principal raó per la qual els americans es declaren en suspensió de pagaments: la falta de cobertura mèdica, tal i com van demostrar uns professors de la Universitat de Harvard (veure article al New York Times ). Així, el 30% de la gent que es declara en fallida és fruit d’una malaltia, ja sigui perquè no té assegurança mèdica i no pot fer front a les factures dels metges, o perquè encara que tingui assegurança perd la feina fruit de la seva malaltia i no pot fer front a les seves despeses. La xacra més gran dels Estats Units és, en la meva opinió, que en el país més ric del món no tothom té cobertura mèdica. Capitalisme i liberalisme sí, però amb regulació eficient per evitar excessos (com la crisi financera) i assegurant la igualtat d’oportunitats, oferint cobertura mèdica universal. Pública o privada, però universal.

850.000$ milions pels bancs i pels que han assumit riscos comprant cases que no poden pagar? Ok, però si hi ha diners per això (i moltes coses més, com Iraq), també en deu haver per una cobertura mèdica universal, no?

Per cert, l’únic candidat que presentava un pla per assegurar que tothom tingués cobertura mèdica era Hillary Clinton. Obama vol ampliar la cobertura, però no fer-la universal. McCain té altres prioritats.