diumenge, 12 d’octubre de 2008

Pla Paulson: Lehman Brothers


Hi ha moltes coses que m’han sorprès d’aquesta crisi i, als pas que anem, més que em sorprendran: la venda a preu de saldo de Bearn Stears, la venda de Merrill Lynch, el no inicial del Congrés al Pla Paulson, la quasi-nacionalització de AIG... Hi ha hagut però una que em va deixar en estat de xoc: la fallida de Lehman Brothers.


Lehman no és només un banc estranger que ha petat. És (era) un dels principals bancs d’inversió, on treballaven amics i companys del MBA, i pel que sento simpatia, entre altres raons perquè em va fer una oferta per treballar amb ells fa uns anys. La vaig rebutjar, tot i que pensava que era un bon lloc on anar: participació gran dels empleats en el capital, petit dintre dels grans bancs, cultura forta, creixement agressiu... Lehman ha tingut una història interessant que la va portar, entre altres, a formar part del grup American Express durant 10 anys. També va ser un dels bancs més afectats pels atacs de l’11 de setembre, ja que tenia la seva seu al World Financial Center i ocupava vàries plantes del World Trade Center.

La pregunta és si, tenint en compte que es va nacionalitzar Fredie Mac, Fannie Mae i AIG, si es va permetre la venda de Bearn Stearns amb un aval de l’estat sobre el seu deute, per què es va deixar caure a Lehman? Doncs perquè calia enviar el missatge que els errors es paguen, i que si s’assumeix riscos, hi pot haver fallida, ja que l’estat no pot intervenir sempre (és més, ha d’intentar no intervenir mai). Lògica la no-intervenció, sempre que els costos de no fer-ho siguin més baixos que els beneficis de fer-ho. Però veient les conseqüències de la fallida de Lehman, afectant no només inversors que tenien posicions de Lehman sinó a tot el sector financer en general, segurament hauria estat millor nacionalitzar-lo o intervenir-hi de forma diferent. Segurament es va prendre la decisió correcta però en el moment o amb l’empresa equivocada.

Dit això, decisió complicada: si no s’hagués permès la fallida s’hagués enviat el missatge de que els bancs, a pesar dels errors que cometin, tenen “bula”. Moral hazard. Es va deixar caure i ha anat pitjor. Ara, tampoc no ens confonem: el culpable no és qui va deixar permetre la fallida de Lehman, sinó qui va conduir a Lehman a un camí sense sortida. I del regulador que ho va permetre, també.

1 comentari:

miquelet ha dit...

Ho pagaran els estats, les empreses, els ciutadans, però els majors responsables com ara són els gestors que ara estan gaudint d'unes indemnitzacions multimilionàries. O siga, en aquesta situació paguem tots el "pato", excepte els màxims responsables. Injusta situació.