dimecres, 29 d’octubre de 2008

Els crítics i la mare que els va parir


Si no fos per ells tot aniria bé. Els vots potser no, que els vam perdre abans que apareguessin, però la resta aniria bé. Un partit que no està unit no pot generar confiança. Bé, tampoc en genera si no compleix el seu programa i traeix els seus principis, però que és abans, l’ou o la gallina?


A més, l’objectiu és governar, no? Doncs quin problema hi ha? A més, ho fem bé. Bé, potser no es nota del tot que hi ha un partit independentista al govern, però l’important és governar, per així crear una majoria social cap a la independència. Hem perdut la meitat dels vots i pinta que en seguirem perdent, però amb una mica de sort podrem seguir governant.

Se m’escapa això de que l’independentisme pugi i Esquerra baixi, però això dels vots és conjuntural. És un problema de comunicació, els mitjans de comunicació ens boicotegen, el missatge no arriba. Però anem bé, segur. El PSC és més catalanista que mai, quasi autodeterminista i, tot que sempre vota igual que el PSOE, de vegades sembla que no ho farà. A més, no ho oblidem, tot és culpa és de CiU: el que ha passat, el que passa i el que passarà.

Potser alguna cosa no l’hem feta bé, però és injust: ens critiquen coses que fan tots els partits. Som els únics que no podem nomenar a familiars? És que el President del Parlament no pot tenir un cotxe com Déu mana? No cal ser més papistes que el papa. Això de les mans netes era un slogan, un tema de marketing, però ara toca la política en majúscules. Com els socialistes i els convergents, que d’això de manar en saben.

A més, van perdre! El que han de fer és callar i deixar treballar en pau, tot i que pensin que ens dirigim al desastre. Això de les línies vermelles va ser un discurs, no s’ha de prendre al peu de la lletra. A més, el concepte de línia vermella és molt discutible. Els guanyadors tenim la llibertat i potestat de fer el que vulguem, tenim bula per equivocar-nos, i els perdedors tenen l’obligació de callar. Els partits normals ho fan així, o no? No volem ser un partit com els altres?

I a sobre diuen que són renovadors! Si no defensen res nou! Només defensen el que sempre ha defensat Esquerra, quan es deia ERC. No entenen que cal ser pragmàtics, i que una cosa és estar a l’oposició i fer un discurs, i una altra estar al govern i fer el que toca. Les contradiccions són normals, i més en partits seriosos i madurs. En fi, ja creixeran, o millor, ja marxaran.

En fi, em cago en la mare que va parir els crítics. Sort que els podem utilitzar com excusa. A veure si cola.

1 comentari:

miquelet ha dit...

Les crítiques i les dissensions han de ser coses normals als partits. Fer d'això un motiu de trencament és no saber aplicar els principis de la dialèctica. I més en un partit que diu ser d'esquerres.

Salut