dijous, 18 de setembre de 2008

Primer independència, després referèndum

El procés es clarifica. Potser es complica, però es clarifica: no hi pot haver referèndum per la independència, ni ara, ni al 2014 ni mai. L’estat espanyol, govern i justícia, així ho afirmen amb tota la contundència i cruesa possible davant la proposta de consulta popular que volien fer a Euskadi.

Si no es pot fer referèndum per la independència, quina solució queda? Doncs proclamar unilateralment la República Catalana i, després, fer el referèndum. Espanya no és Canadà o el Regne Unit, estats amb llarga tradició democràtica que accepten que el Quebec o Escòcia puguin decidir lliurement el seu futur en referèndum. Espanya no reconeix ni reconeixerà mai el dret a l’autodeterminació, i per tant un projecte d’alliberament nacional que tingui com a fase intermitja un referèndum no és una opció viable.

Aquest procés de proclamació unilateral de la independència sense consulta popular prèvia no és la ideal, però és l’únic camí possible. Cal fer esforços titànics per convocar un referèndum que amb tota seguretat no es podrà realitzar? Què guanyem, a part de mostrar (una altra vegada) els dèficits democràtics de l’estat?
Potser és més complicat, però és més clar: treballem per aconseguir una majoria parlamentària, i no dediquem massa esforços a convocar una consulta que no podrem fer. De fet, així ho plantejava Reagrupament en la seva ponència alternativa en el darrer Congrés d’ERC.

Tenim molta feina: tenir tot a punt pel dia D (tot vol dir tot) i aconseguir la majoria social que avali l’opció política de la independència. Inevitablement la confrontació amb l’estat comporta neguit i incertesa, però cada dia es confirma un argument de pes: els costos de la dependència són molt més grans que els de la independència. O en positiu: amb la independència viurem millor.

3 comentaris:

miquelet ha dit...

Serien capaços de utilitzar la Constitució per a traure els tancs al carrer?
Aquell que ho féra tindria assegurada la majoria absoluta a les terres lleials a l"Espanya Unida".
Aquesta gent em fa por.

Josep Cabana ha dit...

Miquelet.
Si ho fem bé, no s’atreviren a treure els tancs.
Les conseqüències internacionals serien pitjors, i a la fi no aconseguirien la victòria.
La via militar, per les dues bandes es del tot inviable.
I referent al tema sobre que ha de ser primer, estic amb en Salva.
Primer la independència, que es l’estat en el que érem abans de la conquesta militar, i després d’un temps prudencial, mes que res per refer el que els espanyols han desfet, un referèndum si cal.
Salutacions i independència.
Josep Cabana.

Salva ha dit...

Comentaris de la web del Directe.Cat:

17.09.2008 ! 13.07 h
#3 Jordi P. ! Barcelona
Sabeu quin organisme de l'estat tindrà la capacitat de decidir-ho? El govern, el congrés, el tribunal constitucional?



Si la consulta es planteja des del Parlament de Catalunya, amb majoria parlamentària, es podrà negar l'estat a realitzar la consulta sense deixar en evidència la manca de democràcia de l'estat?


17.09.2008 ! 12.34 h
#2 Maria ! Barcelona
Es pot desenvolupar una llei de consultes, però qualsevol consulta o referèndum requereix l'autorització de l'Estat. Per tant podrem plantejar la consulta, això no serà inconstitucional, però si l'Estat no l'autoritza no la podrem fer.




17.09.2008 ! 12.17 h
#1 Jordi P. ! Barcelona
És una simple pregunta, sense posar en dubte l'argumentació de l'article, ¿realment les vies per plantejar un referèndum a Catalunya s'han esgotat per la recent sentència del Constitucional? És a dir està clar que el govern basc no pot fer-ho en les actuals circumstàncies ja que no tenen capacitat sobre consultes i referèndums, però l'actual estatut no permet la convocatòria de consultes? ¿No hi ha la possibilitat de desenvolupar una llei de consultes populars a Catalunya? En quines condicions?