divendres, 5 de setembre de 2008

Manual d’instruccions

Seria genial que els fills vinguessin amb un manual d’instruccions d’aquells que, quan tens un problema, et digués immediatament què fer. Idealment que no hi hagi cap problema però, quan passa, saber què fer i la sang freda per fer-ho. Hi ha molts “experts en els seus fills dels altres”, però amb els propis (almenys jo) ens ofeguem en un got d’aigua. Llegim llibres i revistes, apliquem el sentit comú, aprenem de l’experiència dels altres... però no ho sabem tot.

Una nit la Vinyet no parava de plorar. Segurament tenia mal de panxa, o alguna cosa sense importància, però no parava de plorar. El meu impuls era trucar a un metge o anar a urgències, a mitja nit: 5 minuts plorant d’un fill semblen una hora, i una hora sembla un dia sencer. Al final es va tranquil•litzar i l’endemà vam anar al metge. Va dir que no era res. Ahir l’Àlex va relliscar a la dutxa, i es va fer un petit tall a la cella. Res greu, però molts plors i una mica de sang. Què fer? A l’hospital? Abraçades, intentar curar-li una mica, i sobretot molts mimos. L’endemà al metge, que ha dit que no passa res. Res en els dos casos, però moments que un es troba fatal.

El que passa, suposo, és que per alguna cosa que se m’escapa però que sento des de que vaig conèixer a l’Àlex, el vincle amb un fill sobrepassa la lògica i qualsevol raonament racional. Aquest vincle és un sentiment irracional, intens, que fa que qualsevol cosa que els passi es visqui amb una intensitat extrema. Els no-pares deveu pensar que estic dient coses marcianes. Els pares segur que enteneu perfectament què vull dir.

Això de ser pare és genial, però molt complicat. I això que només acabo de començar...

P.D. Possible idea de negoci: un número de telèfon al qual els pares puguin trucar les 24 hores del dia per preguntar qualsevol cosa sobre els seus fills.

P.D. Ho reconec, quan parlo dels meus fills em puc fer una mica pesat...

4 comentaris:

miquelet ha dit...

Pesta? Per a res. Les sensacions d'un pare de veritat poden vindre millor per als futurs pares que molts consells freds de les revistes.
Jo, de moment, espere tardar molt de temps a tindre aquestes sensacions.

Salut.

Salva ha dit...

Miquelet, no entenc què vols dir amb "pesta"

miquelet ha dit...

Jajaja, volia dir "pesat"

salut.

Salva ha dit...

Ok, entès. Com sempre, gràcies pels comentaris!