divendres, 19 de setembre de 2008

Justícia dependent i model americà

Ara és el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), demà serà el Tribunal Constitucional. Hi podríem incloure altres òrgans regulatoris: òrgans o tribunals polititzats, fruit de quotes de partits, d’equilibris entre govern i oposició. Són aquests els que han d’impartir justícia de forma totalment independent? Són ells els que han de solucionar conflictes de forma neutral? No anem bé quan se sap d’entrada la resolució que tindrà un tribunal en funció de la quota política que tenen els partits.

A Espanya els nous membres del CGPJ inclou un advocat del PSOE, un conseller de Justícia del PP, ex-diputats de CiU i PNB, i molts altres amb vinculacions al PSOE i al PP. En canvi, la segona associació més nombrosa de jutges, no vinculada a cap partit, només té un membre en el nou CGPJ... Curiós: tots els partits, quan estan a l’oposició, demanen independència de la justícia, dels òrgans regulatoris i dels mitjans de comunicació pública. Quan estan al govern, se n’obliden i, paradoxalment, ho acaben pactant amb els partits de l’oposició.

Un model que sense ser perfecte m’agrada és el dels Estats Units. Allà per exemple els jutges del Tribunal Suprem són nomenats pel President i validats pel Senat. Són càrrecs vitalicis (els mandats s’acaben quan es moren, dimiteixen o es retiren), i això els dóna la llibertat, una vegada escollits, per actuar sense la pressió del que els ha nomenat.

Cert, existeixen pressions del President de torn per nomenar jutges propers, però si no es perceben com a capacitats o neutrals, el Senat no els aprova. Bush va intentar nomenar a una assessora legal seva, i el Senat ho va rebutjar. Els Presidents sempre acaben nomenant jutges propers, però a la llarga la seva independència i el seu càrrec vitalici assegura que actuïn en clau no partidista. El cas més famós va ser el del jutge Earl Warren, nomenat per Eisenhower, que va acabar sent un dels jutges més liberals (a l’americana) de la història.

El sistema no és perfecte. Existeixen pressions dels lobbys, i hi ha jutges que fan coincidir la seva retirada amb el fet de tenir un President i un Senat que asseguri que el seu substitut tindrà uns valors similars als seus. Dit això, ningú dubta de la imparcialitat dels jutges del Tribunal Suprem dels Estats Units. Són fidels als seus principis, no als qui els ha nomenat.

Spain is different? Potser sí, però està en les mans dels nous nomenats, avui al CGPJ i demà en el Tribunal Constitucional, de canviar-ho: se’ls tria per la seva vinculació política i es dóna per descomptat la seva capacitat. Però quan facin la seva feina poden decidir ser fidels als seus valors, però no necessàriament als interessos del partit que els ha triat per aquell càrrec. Que siguin independents de veritat.

Com a català demanaria que, a part d’independents, la justícia tingués sensibilitat plurinacional. Independent i amb sensibilitat plurinacional? Somiar és gratis.

1 comentari:

miquelet ha dit...

És incongruent que passe això i que després la Constitució reclame que els tres poders han de tindre independència.

Salut.