dimarts, 16 de setembre de 2008

Enron: perdedors i… guanyadors!

La fallida d’Enron va ser un drama per tothom: els empleats van perdre els estalvis en el pla de pensions de la companyia, a més de la feina. Els inversors, tot el que van invertir. L’auditor, Arthur Andersen, va desaparèixer. Els directius d’Enron que van fer el frau han estan condemnats molts anys a la presó. Tothom va perdre. Tothom? No! Els advocats han guanyat, i molt.

Efectivament, els advocats dels damnificats d’Enron han guanyat... $688 milions! La raó? Han recuperat més de $7.200 milions, i ells treballen a comissió. La jutge que porta el cas ha aprovat aquests honoraris, justificant-ho tant per l’extrema complexitat del cas (que la tenia) com perquè “només” suposen el 9.5% del total.

És així: als Estats Units molts advocats treballen a comissió, sense cobrar, a canvi de quedar-se un terç del que guanyen. Molt? Que és millor per la persona a la que defensen, quedar-se el 99% de poc o el 66% de molt?

Aquest sistema té, com tot a la vida, avantatges i inconvenients: per un costat no té cost pels damnificats, i assegura que els advocats i els seus clients tinguin els mateixos incentius; per altra banda incentiva un excés de litigació que crea moltes ineficiències en el sistema. Un exemple d’aquesta forma de funcionar es pot veure amb la tragèdia de Spanair: advocats americans s’ofereixen a portar el cas davant tribunals americans (ja que el fabricant de l’avió és una empresa americana) a canvi d’un terç del que aconsegueixin.

En fi, almenys en el cas d’Enron, un dels màxims exponents de corrupció empresarial i frau comptable que ha portat una sobre-regulació hipercostosa (Sarbanes-Oxley Act) a les empreses que cotitzen als Estats Units, “qui la fa l’ha pagat”. I, com altres vegades a la vida, al final qui ha guanyat han estat els advocats. Millor per ells. Però em sembla que aquesta vegada (no és la primera ni l’última) el que s’han emportat és desproporcionat, sobretot pensant en els 22.000 empleats d’Enron que no tenien cap culpa i ho van perdre gairebé. $688 milions són molts milions...

1 comentari:

miquelet ha dit...

Així és com la justícia deixa de banda el seu significat original. A la fi, moltes persones s'embarcaran en litigis no per buscar justícia, sinó com una forma d'obtenir guanys.

Salut.