divendres, 1 d’agost de 2008

El meu germà és un crack


De veritat. Els que el coneixeu ho sabeu de sobres, i els que no el coneixeu us adonaríeu de seguida. És un crack. No parlo només a nivell personal. És un crack de la música.

Composa i adapta cançons genials, i té un do especial amb la bateria. Dit això, ell em disculparà, tinc dubtes sobre si el contractaria per a la meva empresa. Bé, si l’empresa fos meva i amb els meus diners, segur que sí, però si no fos meva, amb els diners dels altres, no ho sé. És un tema formal, estètic, les coses no només han de ser, sinó també semblar, correctes, imparcials i meritocràtiques, pel bé d’ell, meu i dels altres.

I si fos vicepresident de la Generalitat? Doncs em sap greu, també tindria molts dubtes per contractar-lo com a músic, a menys que destaqués molt, i amb diferència, respecte la resta. Injust per ell? Potser sí, però com a vicepresident de la Generalitat, a part del meu amor fraternal, em deuria també als electors que m’han fet confiança i al poble en general, que podrien interpretar que l’elecció no és purament meritocràtica.

Dit això, potser sí que el contractaria com a músic, ja que tothom sap que és un crack. Ningú dubtaria que l’he contractat per la seva excepcionalitat com a músic, no perquè és germà meu. La pregunta és si el contractaria com a representant de “l’ambaixada” catalana a Anglaterra. Això ja seria més difícil justificar-ho. Parla un perfecte anglès, té molts contactes a Anglaterra, i no tinc cap dubte que ho faria de primera. Però no té experiència en relacions internacionals, i per aquesta posició podria trobar algú tan o més preparat que ell.

No et sàpiga greu, Joan, que tot i que depengués de mi, no series el representant de Catalunya a Anglaterra. De fet, amb bon criteri, si t’ho proposés, tu mateix em diries que no és bona idea, encara que creguessis que ho pots fer molt bé.

Mans netes, no? No conec a l’Apel•les Carod. Deu ser bona persona, llesta i preparada. Deu estar sobradament preparat per altres funcions, però no em sembla el megacrack, per falta d’experiència internacional, per representar Catalunya a França. En aquests casos, quan no està clar que és el millor candidat amb diferència, el germà no és la millor opció. El germà representa, a ulls de molta gent, una classe política que és més del mateix.

Diuen que tots els polítics són igual, i els fets tendeixen a demostrar-ho. No és cert. N’hi ha molts d’iguals, però n’hi ha molts que no són com ells. Una altra forma de fer política ha de ser possible.

Ells sabran el que fan. No en el meu nom, però.

Mans netes.

2 comentaris:

Salva ha dit...

Comentaris de la web del Directe.Cat:

05.08.2008 ! 16.55 h
#3 Oriol ! Castellar
Ostres, jo conec el noi de la foto :O

02.08.2008 ! 12.27 h
#2 jordibcn ! barcelona
potser sense rastes i arrecada,

01.08.2008 ! 20.35 h
#1 Casasses ! Tarragona
Dígues-li germà del Carod, germà del Nadal, fill del Pujol... Avui, ser polític és una forma de guanyar-se la vida. No hi estan els més capacitats, sinó els més barruts.

Salva ha dit...

Comentaris de la web de RCat:

el joc de les cadiretes
escrit per MARIA Nº MILITANT 23219, agost 01, 2008

ES POT PARLAR MÉS ALT, PERÒ NO MÉS CLAR.TENS RAÓ, NO EN EL MEU NOM!

El nepotisme a la política catalana
escrit per Vicenç Ramoneda, agost 02, 2008

Nepotisme: Nom donat en general a qualsevol abús de poder comès a favor d'amics i de parents.

Com es pot solucionar aquest problema a casa nostra? Senzill, denunciant-lo com s'està fent aquí!

Així es comença!

Valent
escrit per Ariel, agost 05, 2008

Ets molt valent Salva denunciant això aquí en aquesta pàgina web. Molts que estem a ERC no ens atrevim. Felicitats per la teva velentia!