dimecres, 9 de juliol de 2008

Partits, congressos i renovació

Un altre intent fallit: un outsider de l’aparell del partit, amb més suport entre votants, ex-votants i potencials votants que entre els propis militants, s’ha tornat a quedar a les portes. Ara ha estat Montserrat Nebrera al PP, fa un mes va ser Joan Carretero a ERC.

Tenen alguns elements en comú interessants: són professionals que tenen una carrera professional reconeguda i exitosa fora de la política, que estan en la política de pas, i que estan envoltades de persones allunyades de l’aparell del partit. Representen un aire nou de renovació i, sobretot, no tenen res a perdre si l’assalt al lideratge del partit no els hi surt bé.

Justament aquest darrer punt és el que dificulta que apareguin moviments similars en aquests i en altres partits. Fer el pas de diputar el liderat, amb tot en contra, és una feina titànica, molt arriscada, i amb poques possibilitats d’èxit a curt termini. S’ha d’estar preparat per guanyar, però sobretot per perdre. I que, si es perd, no passi res.

Molts parlen de la necessitat de què els partits polítics s’obrin a la societat, que es renovin, que aportin noves solucions, idees i lideratges. Però cal actuar. Els simpatitzants no-militants de partits, que es mullin i es facin militants i afavoreixin opcions renovadores dels partits polítics que defensen. I els militants que actuïn pensant sobretot en els ciutadans i en el país, i que s’arrisquin a recolzar públicament aquelles propostes renovadores que apostin per trencar el statuts quo.

Venen més congressos, però no espero grans canvis. També és cert que, si hi hagués alguna candidatura renovadora a CdC, PSC o IC-V, no reeixarien. Però això no elimina l’esperança de què els moviments interns siguin en la direcció de potenciar persones i idees renovadores, allunyades dels aparells del partit, com Lluís Recoder a CdC o Antoni Castells al PSC. I IC-V? Un pas endavant cap a la renovació seria condemnar la dictadura cubana o el règim d’Hugo Chávez. Demagògia? Potser sí, però ells també en fan molta.

1 comentari:

Salva ha dit...

Comentaris publicats al Directe.Cat:

09.07.2008 ! 14.10 h
#2 Republicà ! barcelona
Comparar el Congrès del PP i el d´ERC em sembla bastant insultant. Al Congres del PP, van triar la candidata des de Madrid a dit i a 2 dies de la votaciò mentres que ERC els líders es van triar per sufragi universal entre tots els militants despres d´una campanya electoral. El que jo em pregunto és com algú que es diu independentista, pot posar en el mateix sac 2 procesos totalment diferents.

08.07.2008 ! 12.56 h
#1 joan
El Vigilant del far ahir parlava del mateix:
http://info-reflex.blogspot.com/2008/07/dos-que-van-per-les-seves.html