dijous, 10 de juliol de 2008

Obama: il·lusió i temors

El 28 d’Agost promet ser interessant. Barack Obama acceptarà la nominació demòcrata... davant de 80.000 persones en un estadi de futbol americà!

En principi havia de parlar on es feia la convenció demòcrata, al Pepsi Center arena, a Denver, on només hi caben 21.000 persones. Les expectatives d’assistència són tan altes (el passat mes de maig va reunir 75.000 persones a Portland) que han decidit que Obama faci el discurs d’acceptació com a candidat a l’estadi Invesco Field, on juguen els Broncos. Per no deixar res a l’atzar, el 28 d’agost coincideix amb el 45è aniversari del famós discurs “I Have a Dream” de Martin Luther King. L’únic precedent d’acceptació d’un discurs en un estadi va ser Kennedy, el 1960, a Los Angeles.

En un moment de manca de lideratge i de referents morals en el nostre país sento enveja per la il•lusió i esperança que genera Obama als EUA. També tinc, no obstant, un cert temor per totes expectatives que s’estan generant, ja que serà molt difícil correspondre-les si guanya, i també hi ha el risc de què sigui un gran orador, però no un bon governant o gestor.

En tot cas, espero també que Obama evolucioni algunes de les seves posicions en els propers mesos, i principalment que ajusti el seu pla de cobertura mèdica per assegurar que tots els americans tinguin una assegurança mèdica, copiant (per què no?) el programa de Hillary Clinton en aquesta matèria. I espero, de veritat, que guanyi.

Et deixo amb un discurs d’Obama que em va agradar molt (pel que diu, per com ho diu, i per com ho transmet) i amb el discurs de Martin Luther King.



3 comentaris:

miquelet ha dit...

Encara que el sistema nord-americà es defineix com a presidencialista, pense que el president és de les persones que menys decisions pren al seu país. N'hi ha un munt de lobbies, empreses o gent influent que han finançat les costoses campanyes electorals dels partits i després demanen ser recompensades pels favors prestats. Aquests prefereixen com a president a una persona que no destaque precisament per la seua intel·ligència, com a passat amb els darrers candidats, per a ser més fàcilment manipulables. Als EUA el President és només una façana pública.

Salut i felicitacions pel bloc.

Salva ha dit...

Miquelet, no hi estic d'acord. Existeixen lobbys, però estan regulats, i tothom sap qui dóna diners a qui.

Que els presidents dels EUA no són precisament uns cracks? Podria estar d'acord. Però, i els nostres? Són molt millors? És millor un sistema electoral amb llistes tancades com tenim a l'estat espanyol?

El sistema electoral americà no és perfecte, però amb sinceritat, entre el seu i el nostre, em quedo amb el seu, bàsicament perquè es poden votar directament les persones, no els partis.

Gràcies per la felicitació, espero que visitis el blog sovint i, tot i que no estem sempre d'acord, diguis sempre la teva.

Salut!

Anònim ha dit...

Yes we can !!!

http://www.youtube.com/watch?v=2fZHou18Cdk


Marc de Madrid