dilluns, 14 de juliol de 2008

Laportista desorientat

I ara què? Joan Laporta ha estat el millor president que ha tingut el Barça en els darrers 20 anys (com jo només he viscut a Núñez, Gaspart i Reyna no atreveixo a anar més enllà). Ell i el seu equip, incloent Rosell, Soriano i els altres directius que hi són o que ja no hi són, amb els seus encerts i alguns errors, han estat els principals responsables d’una època brillant des del punt de vista de resultats esportius i econòmics, a més de transmetre un catalanisme desacomplexat des d’una de les principals institucions del país.

És cert que han tingut errors, de fons i de forma, però el balanç segueix sent igualment positiu, i en tot cas en dos anys podrem votar una nova directiva. Però també és cert que aquests errors han tingut una difusió i explotació desproporcionada, en part per la pròpia dimensió del Barça, en part pel perfil sobiranista del propi Laporta que ha mobilitzat interessos més enllà dels esportius.

Fruit d’aquest balanç eminentment positiu vaig donar suport a Joan Laporta en la moció de censura i vaig votar NO... però els resultats han estat inapel•lables: 60-40, la majoria dels socis desaprova la junta directiva i, principalment, el seu president. En aquest context un laportista com jo quedo descol•locat: voldria que hagués guanyat, però ha perdut. Té tota la legitimitat legal i moral per continuar, però els socis voldrien que no ho fes. Quina és la millor solució?

A mi m’hagués agradat que, de forma generosa, Laporta hagués cedit la presidència a algú de la seva junta, de forma que es completés el projecte de Laporta i del seu equip però sense un president parcialment reprovat pes socis. Era una decisió dura i generosa per part de Laporta, però potser el millor pel Barça. Dit això, a l’igual que m’hagués agradat aquest acte de generositat, a partir del moment que decideix continuar té tot el meu suport, i espero que el de tots els socis, per a que culmini la seva etapa en el Barça de forma exitosa, pel bé d’ell i pel bé del club. Té tot el dret i plena legitimitat per fer-ho, i ara el Barça i la seva junta necessita el màxim suport dels socis, institucions i mitjans de comunicació. D’aquí dos anys ja triarem una nova junta.

Ho sé, sona tot plegat un pèl contradictori: li dono suport en la moció i, tot i que la supera, penso que el millor és que plegui. I al no plegar té tot el meu suport per arribar fins el final. Això del Barça és molt complicat... però sento que és un sentiment extés entre defensors de Laporta que acceptem que els socis pensen diferent i que d’una forma o altra se’ls hauria de fer cas.

En fi, a l’igual que espero grans èxits pel Barça, espero de veritat que la història faci justícia a Laporta i a tot el seu equip. És, ha estat, i en els propers dos anys espero que serà, una de les èpoques més brillants del Barça.

Visca el Barça i Visca Catalunya!

1 comentari:

Salva ha dit...

Comentari publicat al Directe.Cat:

15.07.2008 ! 17.46 h
#1 L'Esteve ! Valles Oriental
Com va dir un significat polític ciunenc... "En Laporta no es dels nostres". No es pot anar pel mon sense ser de CiU , del PSC o del PP. Aquesta es la qüestió, la gran qüestió