dimecres, 23 de juliol de 2008

El desastre que ve. O no

Escena 1: el Parlament de Catalunya aprova un nou Estatut (any 2005) amb un sistema de finançament substancialment millor que l’actual, però lluny del concert econòmic, tot i que hi havia una majoria parlamentària (CiU, ERC i IC) que el defensava

Escena 2: s’aprova un Estatut fruit d’un pacte Mas-ZP, amb la benedicció del PSC (i per tant d’IC), on se’ns ven que el nou finançament és genial, tot i que ningú el pot quantificar i no entra en vigor fins el 2009 (l’Estatut es va aprovar el 2006!)

Escena 3: el govern espanyol, quan presenta les bases del nou sistema de finançament el 2008, es passa pel forro el gran Estatut (a l’igual que ha anat fent els dos darrers anys amb tot el referit amb l’Estatut)

Escena 4:
  • Opció 1: la unitat, força i pressió dels partits catalans permet aconseguir un sistema de finançament que redueix el dèficit fiscal al 4% del PIB, és a dir, aconsegueix 11.000€ milions anuals addicionals de recursos
  • Opció 2: els partits catalans, en un acte de dignitat sense precedents recents, anteposant els interessos de Catalunya i de la seva gent als interessos partidistes, amb el suport de la societat civil, incloent sindicats i patronals, rebutgen el sistema de finançament proposat pel govern espanyol, i convoca una consulta popular on pregunta al poble català (i) si vol que Catalunya recapti i gestioni tots els seus impostos i (ii) si vol limitar la quota de solidaritat al 4% del PIB
  • Opció 3: els partits catalans acaben acceptant un sistema de finançament que perpetua l’espoli fiscal, tot i que el PSC afirma que és el millor finançament de la història, ERC diu que tot és culpa de CiU, i CiU el rebutja, però dóna suport als pressupostos de l’estat, o directament dóna suport a l’acord gràcies a una escenificació com la del pacte Mas-ZP

Cap retret pel passat, mirem només al futur.

Avui, suport incondicional a totes les forces polítiques que defensin un sistema de finançament just per Catalunya. Demà, una vegada s’hagi acordat el nou finançament, passem comptes. Amb tothom.

M’estimo més no predir què acabarà passant. Encara l’encertaria.

8 comentaris:

Manel des de l'exili ha dit...

Ja te la dic, jo, la resposta: Opció 3

L'Espelt ha dit...

Manel, jo estic amb en Salvador. Prefereixo no avançar-me, perquè tinc bastant clar que l'encertaria i començaria a actuar (sense control) abans dels fets.
Molt bo, Salvador, com sempre.
Salut companys!!!

Salva ha dit...

Manel, espero que no tinguis raó. Algun dia això ha de canviar...

Espelt, coincidim. Ara donem suport, després passem comptes

Alfred Abad i Gils ha dit...

Tan de bo no sigui la 3 company, necessitem una resposta definitiva dels partits polítics catalans a l'expoli fiscal al qual ens té sotmessos l'Estat Espanyol.

Tanmateix, el pragmatisme i el realisme, no et puc negar, els tinc molt presents, i no sé si serà aquesta vegada la defintiva.

Igualment, i tens tota la raó, deixem treballa als representants del nostre poble.

Salut!

Un altre des de l'exili ha dit...

Opcio 3. Clarissim.

Salva ha dit...

Comentaris publicats a www.directe.cat

24.07.2008 ! 09.02 h
#6 Joanot Pelacanyes
A en Salva:

Estic d'acord, però també sóc realista. Com pretens que ens involucrem? Vull dir, i refaig la pregunta: quina ha de ser la forma que prengui aquest "involucrar-s'hi"? Mitjançant manifestacions? Cremant contenidors? O potser col·lapsar les ja aturades vies de circulació?
L'única forma que per al meu veure és factible, és explotant l'arma més forta que tenim i que ha sorgit durant aquests últims 10 anys (potser no a aquest estat al cul del món desenvolupat, però si en altres zones molt més avançades). Parlo de la gran xarxa global, d'Internet (aquest nom tant utilitzat en aquests temps). Si les pressions més significatives dels últims temps han estat gràcies al grau de difusió que proporciona aquest mass media gairebé incontrolable, per què no utilitzar-lo pel nostre profit? Però, de nou, torno a ser realista.
El motiu pel qual no funciona ni funcionaria en un curt plaç de 5 anys o així, és bàsicament perquè aquesta "fe" que molts catalans encara conservem, està buida de significat. No té força, així de simple. No és que sigui destructiu, sinó que penso que aquesta situació no es pot solucionar a mans d'internautes amb criteri com els aquí presents. Penso que qui ha de moure a la massa, i que per això cobra i treballa, és el polític català. I ho ha de fer fent política, autèntica política; parlant i movent a la gent que d'altra forma no s'aixecaria del seu sofà. Tocant allò que més mal fa i que més uneix per una causa: la butxaca.

-Apa, altre cop un llarg comentari-
23.07.2008 ! 22.12 h

#5 popota ! República de Gràcia
Salva:

Penós el meu oblit, on diu convergent hauria de dir sociovergent, i caldria afegir-hi les marques blanques.
23.07.2008 ! 21.07 h

#4 Salva
Popota, a l'escena 3 li falta la part de demagògia, però siguem justos, no només de CiU.

Carles: Visca Catalunya Lliure!

Joanot, no podem deixar la política només en mans dels polítics, o en mans dels que només saben fer de política. Per això ens hem d'involucrar

23.07.2008 ! 12.41 h
#3 Joanot Pelacanyes
No tinc molta fe amb els polítics que mouen aquest país, ja fa uns anys que han perdut tota la meva credibilitat. Què faran? Suposo que, com porten fent d'ençà que fer política s'ha convertit en un circ televisiu (un tipus de showtv amb acudits cada cop més originals), acabaran mirant la seva butxaca i eliminant qualsevol consciència "ciutadana" que els hagi dut a la seva posició de líders polítics espirituals.
Sincerament, a vegades penso que aniríem millor si fos el repartori del Polònia qui governés aquest país, i no els pallassos que omplen les hores del telenotícies acusant-se mutuament i convidant-se a una copa fora de pantalla.
Catalunya es menjarà els mocs, perdrà credibilitat, a l'igual que un gos que crida molt però no fa res, mentre que el govern central somriurà indulgent i girarà el cap cap a una altra cosa com si això no hagués estat més que una petita querella simulada amb el seu nen petit que no para de marranejar. Però, el millor de tot, és que seguim en crisi no? Visca la crisi econòmica! Qui és ara el pobre? Qui necessita ara les subvencions? M'agradarà saber qui es considerarà català i qui espanyol quan el porcentatge d'endeutats guanyi terreny fins a fer-se una taca impossible d'amagar. Serà llavors quan els "catalans" i "catalanes" d'aquesta "regió espanyola" exigiran ser tractats com la resta dels espanyols? Perquè de ser així, quina serà la millor opció? Com sempre, el circ de la política ho dirà...
23.07.2008 ! 10.56 h

#2 Carles Puyol ! Barcelona-CATALONIA IS NOT SPAIN
En Mas te l'oportunitat de no repetir lo de l'estatut. Serà capaç??? com tú dius Salvador l'encertarás. VISCA CATALUNYA LLIURE!!! Qui és capaç de repetir aquesta frase???
23.07.2008 ! 08.51 h

#1 popota ! República de Gràcia
A l'escena 3 li falta el moment on tots els opitunants convergents copen les tertúlies de la TV, convenientment enfrontats a una colla de Brunetes, defensant que si no es recolza el nou finançament, que representa un avenç, ens quedarem amb l'antic.
Salut,

Josep ha dit...

Les opcions 1 i 2 impliquen l'unitat de la societat civil catalana i de les forces polítiques, i per desgràcia la política al nostre pais és tan inmadura que no permet fer aquest exercici d'unitat per un bé comú major. Per tant, i sense voler ser "agorero", crec que la opció 3 acabarà sent el que passarà.

Anònim ha dit...

Jo crec que es desenvoluparà un altre opció. Després de la posada en escena per part catalana, el PSOE es veu forçat a reformular la proposta. Farà un plantejament pel curt plaç més beneficiòs per Catalunya que la proposta actual pero sense arribar a lo que defineix l'Estatut. El llarg termini ( a partir del 2013)el deixarà en mans de comissions bilaterals que s'haurien de reunir a patir del 2010.
El PSC donarà per bo l'acord mentre CiU ho criticarà. ERC suposso que està ocupada en coses més importants. I total, ¿perque ens hem de preocupar que pasarà a partir del 2013... !si serem independents el 2014!

Marc de Madrid