dijous, 12 de juny de 2008

Pèrdua de simpatia per causes justes

Amb la vaga dels transportistes per l'encariment del gasoil m'ha passat el mateix que amb moltes altres causes justes que, al defensar-les les persones afectades, ataquen la llibertat o simplement perjudiquen a altres ciutadans.

És legítim que tothom es manifesti o faci vaga per defensar els seus drets. Però aquesta vaga no pot ser en contra de la llibertat de treballar dels que no comparteixin els seus plantejaments (piquets "informatius"), o de limitar els drets dels ciutadans en general, com en aquest cas el dret a la mobilitat. Així, al traspassar aquests límits, perden la simpatia que jo els pugui tenir, encara que segurament guanyen capacitat de negociació: trien perjudicar als ciutadans per així aconseguir el seus objectius. No sé si és legítim, però que no esperin comptar amb la comprensió i simpatia dels ciutadans perjudicats o simplement indignats, com jo.

Aquesta reacció, sense ser tan extrema, passa massa sovint. Algunes vagues de transports públics en què no es compleixen els serveis públics limiten el dret a la mobilitat i, el més greu, dificulten que la gent vagi a treballar; veïns de Gavà han fet marxes lentes de cotxes a l'aeroport per denunciar el soroll dels avions, posant en perill que ciutadans perdin l'avió per l'embús que provoquen; defensors de l'Aeroport de Sabadell van tallar fa uns mesos l'autopista per defensar els seus plantejaments, provocant cues quilomètriques. I molts altres exemples, de piquets "informatius" o d'accions que perjudiquen a ciutadans que no tenen res a veure amb el problema en qüestió.

Suposo que hi ha un equilibri complicat entre defensar els interessos particulars d'un col·lectiu fent la màxima pressió i no perjudicar a ciutadans que no tenen res a veure. Però igual que ells tenen la llibertat per perjudicar els meus interessos per defensar els seus, jo la tinc per no donar suport, o inclòs ser hostil, amb aquells que no dubten a perjudicar-me a mi o als ciutadans en general per defensar els seus objectius.

Per cert, l'increment del preu del gasoil és dramàtic pels transportistes, i espero que se'n puguin ensortir. Però també ho és pels pescadors, per molts empresaris i, en menor proporció, per molts ciutadans que cada dia (sense opció alternativa) hem d'agafar el cotxe per anar a treballar.

Visca la llibertat, de tots.