diumenge, 22 de juny de 2008

Irlanda, Europa i democràcia

Irlanda ha votat NO al Tractat de Lisboa. Qui els manava fer un referèndum...? Aquest sembla ser la crítica implícita a Irlanda, enlloc de preguntar-se per què portem 5 referèndums (3 en els darrers 3 anys) amb resultats negatius cap a la integració europea.

Sembla que la crítica a Irlanda és haver fet un referèndum, com si preguntar a un poble què vol fer fos un problema, ja que no té prou informació per saber què li convé. Cert, el NO d'Irlanda és un contratemps per Europa, però des del punt de vista democràtic em sembla més greu que no hi hagi referèndums a França i Holanda. En aquests països van haver referèndums per la Constitució Europea i els seus ciutadans van votar NO, i ara els seus governs donen suport al Tractat de Lisboa, que no és substancialment en elements clau que van moure a votar NO als francesos i holandesos, sense fer una consulta popular entre els seus ciutadans per saber si han canviat d'opinió: com van dir que NO una vegada, ara millor no torna-li's a preguntar, no sigui cas que tornin a dir que NO.

Tinc a més una sensació molt extranya respecte a Europa: sóc un fervent europeista, però cada vegada m'agrada menys aquesta Europa. És un club de 27 estats, on cadascú defensa únicament els seus interessos, i és incapaç d'anar a la una en temes clau com diplomàcia, seguretat exterior, immigració, recursos energètics, fam mundial o canvi climàtic. Moltes reunions, cimeres i declaracions conjuntes, però poca acció conjunta, coordinada i única. És una Unió Europea que es percep com a llunyana, freda, funcionarial, amb un excès de zel regulatori. És una Europa que a més no reconeix al català com a llengua oficial, mentre sí que ho fa amb altres llengües molt menys parlades.

Dit això, penso que el Tractat de Lisboa era (és) un avanç, ja que permet una presa de decisions més àgil a futur, evitant minories de veto o bloqueig. Però per la resta, qui ho havia de dir, quant més Europa millor, però quanta menys Unió Europea com aquesta, millor. Back to basics, tornem als objectius fundacionals de la Unió Europea. Malauradament, 27 estats amb interessos molt divergents i una cort interminable de funcionaris europeus ho impedeixen.

1 comentari:

Sinblancaporelmundo ha dit...

Germans espanyols. Estem en semifinals. Visca Espanya!