dimecres, 18 de juny de 2008

65 hores

La Unió Europea vol permetre que la gent pugui treballar fins a 60 hores a la setmana, 65 en el sector sanitari. No defensa la jornada laboral de 60 o 65 hores, sinó que vol fixar un màxim d'hores que es puguin treballar. Tothom ha posat el crit en el cel, dient inclòs que gairebé és un retorn a l’explotació o a l’esclavitud. Dues reflexions, un pèl contradictòries:

- Els catalans i els espanyols, en general, ens ho muntem malament: fem horaris molt llargs, molt extensius, encara que es treballin 40 hores a la setmana. Pregunta-li a algú que treballi en el comerç, en l’hosteleria, o en moltes altres indústries. Hauríem d’aprendre d’aquells països que, treballant més o menys les mateixes hores, viuen molt millor
- Hi ha sectors en els que es treballa molt, més de 50 o 60 hores a la setmana en moments puntuals. Auditors, consultors, producció cinematogràfica o publicitària... a part de directius i empresaris en general. No tothom pot o vol treballar 40 hores a la setmana, i no es pot negar la realitat que hi ha molta gent que les treballa, de vegades no remunerat explícitament, tot i que amb la pròpia feina i sou aquestes hores addicionals se suposen incloses

A risc de ser considerat (una altra vegada) un neoliberal, que tothom treballi el que vulgui, i que la llei ho permeti i alhora ens protegeixi, es treballin 40 o 60 hores. Treballar el que es vulgui vol dir treballar 60 hores si algú ho tria, i també 40 hores si així ho decideix.

Per cert, mentre aquí ens preocupem de l'estat del benestar i de les conquestes socials, anem perdent competivitat respecte altres països. Sota aquesta perspectiva, defensem els nostres drets socials, però permetem alhora que qui vulgui treballar més ho faci. Entre altres raons perquè ho farà igualment, però almenys tindrà la cobertura legal. La clau de volta és evitar els abusos: que la llei no serveixi de coartada per augmentar la jornada laboral sense que el treballador afectat ho pugui evitar, mentre que alhora aquells que trien treballar més ho puguin fer.

Això sí, tots plegats, intentem ser més eficients i tenir un major equilibri personal-professional. No es tracta de treballar més, sinó de treballar millor. I de tenir més temps per fer les coses que ens agraden.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

No estic gens d’acord. “Mezclas churras con merinas “ com diuen per aquí.
No té res a veure el “balance” personal-profesional amb que es pugui treballar 65 hores setmanals.
Jo ho trobo una barbaritat impressionant. No entenc com s’ha pogut votar afirmativament. La batalla de la competitivitat està com tudius en l’eficiència pero com tu molt bé sabràs, l’eficiència no es millora incluint més inputs a l’equació ( hores) sino fent que l’output per hora sigui més alt.

Cuidat

Marc de Madrid

Salva ha dit...

Marc, quantes hores treballes tu a la setmana?

BP ha dit...

El problema és la negociació col·lectiva. Tu segurament estàs pensant en treballs diferenciats on el treballador té poder de negociació (això de l'"employability") però si deixes a la oferta i la demanda treballs de baix nivell tendiran a un salari mínim que no serà un òptim ni social ni econòmic.
Si seguim aquesta política i eliminem totes els drets laborals com l'acomiadament, el límit horari, el salari mínim, etc... ens podem tornar a trobar en situacions com les del segle XIX, especialment en economies en recessió o davant una forta immigració (seguint la mateixa lògica, tampoc s'hauria de prohibir)
A més, recorda el trade-off entre treball i capital. Segurament les negociacions salarials dels sindicats han estat el millor incentiu per a la reconversió de sectors de producció molt baixa.
Tot i això, estaria d'acord amb suprimir tota regulació laboral si l'Estat creés polítiques alternatives a aquestes.

Josep Cabana ha dit...

Hola Salva.
No hi estic gens d’acord.
http://elblogdenjosepcabana.blogspot.com/2008/06/62-treballar-60-hores-setmanals.html
Salutacions i independència
Reagrupem-nos