dijous, 15 de maig de 2008

Notaris, talent i benefici social

L’altre dia llegia que la crisi a la construcció està afectat significativament als notaris, ja que tenen menors ingressos. Això em va fer pensar en el fet que els notaris es guanyin tan bé la vida és molt bo per ells, però potser no tan bo per a l’economia o la societat.

M’explico. Trobo collonut que la gent guanyi molts diners (sempre que ho faci dins la legalitat i l’ètica, com ho fan els notaris). El problema és que al ser significatius els ingressos dels notaris, de vegades els millors de la promoció, els que tenen més capacitat de treball, estudien per ser notari i no sempre per ser per exemple jutges o fiscals. La societat estaria millor si enlloc de notaris fessin alguna funció amb major benefici social, però són notaris. Com sempre, això està lligat al sistema d’incentius. Sent notaris guanyen (molt) més que amb altres professions de servei públic.

No vull qüestionar la figura del notari. Se m’escapa. Però trobo curiós que en altres països aquesta figura no existeixi, o que tingui un tractament molt diferent. Als Estats Units els notaris són gent de la comunitat, reputada, amb prestigi social, bona gent, que donen fe pública dels documents: el forner, la propietària d’una botiga, un petit empresari... Quan vaig anar als Estats Units la meva universitat em va demanar una còpia del meu passaport validada per un notari. Vaig pensar, “ja l’hem liat, i a sobre em costarà una pasta”. Vaig preguntar on podia trobar un notari... i em van enviar a una botiga on una senyora molt amable va donar “fe pública” de la còpia del meu passaport, i em va cobrar no sé si 1 o 5 dòlars (incloent el cost de la fotocòpia del passaport).

OK, Estats Units és una altra història. Però com podem aconseguir que els talentosos notaris en potència es dediquin qüestions més enfocades al bé social?

- Opció 1, que es guanyin pitjor la vida els notaris en general: no serveix, és injust canviar les regles del joc a mitja partida després de l’esforç que han fet per treure les oposions
- Opció 2, que es guanyin pitjor la vida els nous notaris: no és realista, no es podria acceptar una doble escala de tarifes
- Opció 3, pujar els sous a jutges, fiscals, i a altres funcions públiques d’interès social: Per què no? Un bon jutge o fiscal hauria de poder guanyar almenys el mateix que un advocat exitós. No obstant aquest canvi hauria d’anar acompanyat d’altres canvis en profunditat en la justícia, dotant-la de (molts) més recursos

En tot cas, no tot és negatiu. Podem esperar que els notaris dediquin el seu talent a altres causes. Alfons López Tena o Juan José López Burniol són notaris (el primer no exerceix per incompatibilitat amb altres càrrecs) amb compromís social i polític. I molts altres notaris dediquen temps i diners a altres causes nobles. Els notaris també podrien dir, amb raó, que aquesta situació també aplica a altres professions.

En qualsevol cas, si es guanyen bé la vida, millor per ells. I si a algú no li sembla bé, que es tregui les oposicions.