diumenge, 4 de maig de 2008

En defensa dels ciclistes

S’ha fet malament, s’ha promocionat un estil de vida sense que la ciutat estigui preparada, però ara estem on estem: molts ciutadans de Barcelona (i en menor mesura a altres ciutats catalanes) utilitzem la bicicleta com a mitjà de transport habitual. Jo mateix sempre intento anar a Barcelona en tren, i em moc per Barcelona amb bicicleta. És pràctic, còmode i m’agrada, aquestes són les raons.

Sí, s’ha fet malament. S’ha promocionat la bicicleta, especialment el bicing, però Barcelona no és Amsterdam. Hi ha pocs carrils bici, i en alguns carrers no poden conviure peatons i ciclistes. Això s’afegeix al comportament incívic d’alguns ciclistes que afavoreix la criminalització de tot el col•lectiu.

Idealment no caldria regulació, només sentit comú: velocitat moderada, preferència i respecte absolut pels peatons, aparcar les bicicletes on no molestin... però s’ha decidit fer una ordenança per regular les bicicletes a Barcelona, en línia amb la tendència obsessiva de l’administració per regular-ho tot. No seria millor aplicar el sentit comú? Si algú va ràpid o molesta als peatons, se’l multa i ja està, però l’ordenança actual dificulta aparcar la bicicleta i obliga a circular pel mig d’alguns carrers plens cotxes, com al carrer Balmes, posant en perill la integritat física dels ciclistes i entorpint el trànsit.

Jo objecto a la llei de les bicicletes. És a dir, intento ser respectuós amb els peatons, sempre que pugui anar per la vorera... però en alguns trams, a risc de què em posin una multa, no vaig pel mig del carrer, enmig dels cotxes, sinó per la vorera. En aquest sentit he trobat molt interessant la denúncia als ducs de Palma (Iñaki i Cristina) de l’Associació per la Defensa de la Bicicleta per circular amb bicicleta per la ciutat saltant-se no sé quantes normes. Sembla que no estaven fent res objectivament malament, però tot i així estaven cometent moltes infraccions. Aquesta denúncia vol posar de manifest l’absurditat de la norma, o almenys de part d’ella. Tant de bo serveixi per alguna cosa.

Aquesta denúncia també té una altra peculiaritat: m’ha permès trobat una utilitat a la monarquia. En aquest cas, posar al descobert una llei absurda, la llei de les bicicletes.