dilluns, 5 de maig de 2008

Soros, crisi financera i reflexivitat

George Soros, el bilionari financer que va aconseguir especular amb la lliura esterlina i la va fer devaluar i que deixés el sistema monetari europeu l’any 1992 (amb els conseqüents guanys milionaris per ell) afirma que estem en una superbombolla financera i que la crisi financera actual és la més gran que ha vist a la seva vida (i té 77 anys).

El cert és que l’any 1998 ja va predir una crisi econòmica devastadora a nivell mundial que no va arribar a passar. S’equivoqui o no avui, però, també és cert fa un any va preveure que la bombolla immobiliària als USA es desinflaria, va apostar-hi molts diners… i va fer guanyar als seus gairebé 4.000 milions de dòlars (un 32% de retorn anual).

Tot i que se’l coneix com a financer (o tauró financer o especulador) Soros vol passar a la història com a filantrop i intel•lectual. Com a filantrop ha donat molts diners a diferents causes, principalment ajut al desenvolupament a països de l’Europa de l’est (ell és originari d’Hongria), o finançant accions contra l’administració Bush, principalment a través de MoveOn.org (Demoracy in Action).

Com a intel•lectual no ha estat tan reconegut (suposo que és difícil entrar en el club dels intel•lectuals). En tot cas, ell defensa una idea interessant sobre els mercats financers: la reflexivitat (reflexivity). Ve a dir que els biaixos i accions de la gent afecta la direcció de l’economia, en contra de la teoria convencional de què els mercats tendeixen a estar en equilibri. Per això defensa que l’evolució dels mercats, i també d’altres elements de la vida, estan relacionats en la interacció contínua entre com entén la gent la realitat i les seves pròpies accions. És cert que la percepció de la realitat, i per tant una realitat esbiaixada i no la pròpia realitat necessàriament, afecten les nostres actuacions, tant a nivell individual com col•lectiu. Aquest biaix podria explicar per exemple la bombolla immobiliària als USA: pensar que els preus dels habitatges sempre pujaran, i actuar en conseqüència per part d’aquells que s’ho creuen, particulars, empreses i banquers.

Properament George Soros traurà un nou llibre per parlar d’aquesta teoria i dels mercats financers (The New Paradigm for Financial Markets: The Credit Crisis of 2008 and What it Means). Hauré de pensar si el compro. El seu anterior llibre (La crisis del capitalismo global) suposo que estava bé, però en confiança vaig ser incapaç d’acabar-lo. O ell és massa espès explicant alguns conceptes, o jo no tinc la capacitat d’abstracció (i paciència) necessari per entendre-ho. O les dues coses.

1 comentari:

Salva ha dit...

Publicat a la web del Directe.Cat:

12.05.2008 ! 22.22 h
#1 creador-d'expectatives
models econòmics sense expectatives = models inútils, incoherents i irrellevants. Les expectatives generades per informació assimètrica i/o assimptòtica són les que ens mouen com a agents econòmics. Soros, com a creador d'opinió (expectatives) és un intel.lectual, si això li afegim el seu potencial financer, podem concloure que, si Soros prediu una crisi financera global serà, que serà, o la incitarà.