dilluns, 14 d’abril de 2008

Recuperar la confiança

(Publicat a e-notícies)

Un dels reptes principals d’ERC, potser el repte principal, és recuperar la confiança de la gent, especialment la d’aquells que l’han deixat de votar, però també la d’aquells que, amb menor entusiasme, la continuen votant. No hi ha solucions màgiques, però sí uns eixos d’actuació clau: professionalitat, projecte, il·lusió i credibilitat. M’explico.

El país, el partit i el govern necessita professionals, però professionals a la política, no (només) polítics professionals. Gent preparada, que combini experiències contrastades i exitoses en el sector públic i privat, que vegin la política com un acte de servei al país, i com un camí d’anada i tornada. Una pregunta per mesurar aquesta professionalitat és qüestionar-nos què farien/fan els diferents candidats si no es dediquessin a la política, quins mèrits professionals i acadèmics tenen, i si es guanyarien millor o pitjor la vida si no es dediquessin a la política.

Aquests professionals han de tirar endavant un projecte. Quin projecte? El tripartit 2? 3 de les 4 opcions a president/secretari general van ser uns ferms defensors del tripartit express, i 2 d’ells encara el defensen. Aquest és el projecte que ha de permetre recuperar la confiança de la gent? Potser connectaria més amb el creixent sobiranisme la priorització de l’eix nacional, la no satel·lització ni submissió a cap partit, i la participació en el govern de la Generalitat només quan impliqui passes endavant significatives per l’alliberament nacional.

Però la gent s’ha de creure el projecte. Cal credibilitat. Què han fet els candidats els darrers anys a Madrid i al govern de la Generalitat? Quin ha estat el seu grau de coherència? Han posat sempre per davant el país i el partit per sobre dels seus interessos particulars? Si el seu balanç no és positiu, és creïble pensar que ara actuaran diferent? Pot un entrenador que ha fet baixar el seu equip a segona continuar entrenant l’equip?

I la il·lusió: sense professionalitat, projecte i credibilitat no es pot transmetre il·lusió. Però sense demostrar que ERC representa una altra forma de fer política no es podrà tornar a generar la il·lusió que per exemple es va generar amb el discurs de les mans netes. Molta gent percep que ERC s’ha convertit en un partit com els altres, que prioritza la cadira per sobre de les idees. Injust per molts militants que fan una gran feina al govern, i totalment injust pels milers de militants anònims que fan molta feina a la seva sectorial o al seu municipi. Però molta gent ho percep, i cal il·lusionar aquesta gent amb un altre estil de fer política.

Professionalitat, projecte, il·lusió i credibilitat. Aquests són els eixos per tornar a recuperar la confiança de la gent. No és estrany doncs que jo opti per Reagrupament.Cat, per Joan Carretero, i per Rut Carandell.

2 comentaris:

Elies ha dit...

Molt bé, Salva, m'ha agradat molt la teva reflexió. La comparteixo.

I benvingut als blocs amb estrella!

Salva ha dit...

Comentaris publicats a l'e-notícies:

pol (barcelona) · 17-04-2008 23:14 h.

passo de carretero (cat)= tonto útil del psoe,pp,icv,esquerra,ciudadanos i ciu


Passo de Carretero (Cat) · 15-04-2008 11:03 h.

Reagrupament=tontos útils de Convergència i de la dreta.