dimecres, 16 d’abril de 2008

Polítics professionals vs. Professionals a la política

(publicat al blog del Grup Hayek)

El 50% del PIB està en el sector públic, però quants polítics contractaríem per la nostra empresa? És un clam que necessitem líders polítics millor preparats i amb experiència contrastada i reconeguda en el sector privat. És cert que hi ha polítics amb aquestes característiques, però no són els més comuns, i en trobem a faltar. Tenim polítics professionals, però calen sobretot professionals a la política.

Els polítics professionals tenen la seva funció, i és encomiable la seva (en general) vocació de servei públic. Però els polítics professionals, especialment aquells que professionalment només s’han dedicat a la política, tenen força inconvenients. Molts no saben el dur que és (de veritat) guanyar-se la vida; tenen sous molt superiors als que tenien abans d’entrar a la política i als que tindran una vegada la deixin; i tenen menys llibertat per discrepar, ja que la política no és només una vocació, sinó gairebé l’única feina que saben fer, i no poden permetre’s el luxe de perdre la seva feina si s’enfronten als seus líders per discrepar del que estan fent.

Calen per tant professionals a la política, persones d’èxit en les seves carreres professionals que per vocació de servei dediquen uns anys a la funció pública. Necessitem empresaris, directius d’empresa, enginyers, metges... professionals que es guanyen bé la vida, però que tenen molt que aportar a la funció pública i tenen voluntat de fer-ho.

Si pensem que és necessari, però, els hi hem de posar fàcil. Cal prestigiar i reconèixer la vàlua d’aquests professionals, i no criticar-los per fer el seu pas. Cal facilitar que aquestes persones puguin fer aquest pas. Cal donar com a mínim els mateixos sous que guanyarien a l’empresa privada. I cal sobretot facilitar-li’s el retorn a l’empresa privada després del seu pas pel sector públic, ja que el gran valor és que aquest sigui un camí d’anada i tornada.

Més que polítics professionals, que ja n’hi ha molts, tant de bo tinguem cada vegada més professionals d’èxit a la política, que dediquin els millors anys de la seva vida a gestionar aquest 50% del PIB en mans del sector públic, i l’altre 50% en mans privades però afectades per la regulació pública.

3 comentaris:

Francesc ha dit...

Com el Pizarro? Que va venir al Parlament i es va menjar als diputats parlant de electricitat (la seva professió de tota la vida), peró quan va discutir amb el Solbes d'economia en general les va veure quadrades...

La política és endogàmica i no tolera massa bé criteris de gestió bassats en l'eficiència i la meritocràcia.
A més a més, el sistema organitzatiu del funcionariat és el més allunyat a com un empresari o professional organitzaria la seva empresa.

Salva ha dit...

Doncs sí, més Pizarros. Independentment del que pensem del personatge, calen persones que hagin desenvolupat amb èxit carreres professionals al marge de la política, i que vegin la política com un camí d'anada i tornada

Salva ha dit...

COMENTARIS PUBLICATS A LA WEB DEL GRUP HAYEK:

Home, no et pensis que no n'hi han de polítics a l'empresa privada, segons quins ja corren a buscar-los de seguida per a fer lobby! Tot i que esclar, en aquest país això no ho reconeix ningú ja que això dels lobbys es una cosa molt americana i no els hi mola. No admeten que al menys els nordamericans tenen regulada la funció dels lobbys, aquí ningú parla dels lobbys i bé que se'ls hi fan lleis a mida i se'ls hi otorguen les subvencions que sol·liciten.

Escrit per: B.Costa el dia 19-04-2008 07:00:28
.........

Estic d'acord, s'haurien de regular els lobbys alhora que que s'haurien de prohibir les donacions anònimes: tot el que sigui més transparència, millor.Respecte als polítics en l'empresa privada, en deuen haver, però el que trobo a faltar és l'inrevés: professionals de l'empresa privaa a la política

Escrit per: Salva el dia 19-04-2008 21:16:15