dissabte, 19 d’abril de 2008

Finançament: unitat, ambició, fermesa i sentit d'estat

(publicat a E-notícies)

El dèficit fiscal crònic del 10% anual amenaça amb ofegar l'economia catalana i col·lapsar els nostres serveis públics. Cal eliminar el dèficit fiscal actual per realitzar les inversions necessàries en infrastructures, economia productiva i polítiques socials, incloent la integració efectiva de la immigració. Tots d'acord, no?

Aviat comença la negociació del nou sistema de finançament. Sembla que s'arriba en un moment d'extrema debilitat per part catalana i de molta fortalesa per part espanyola, però penso que es comença amb bon peu: el govern d'entesa ha convidat a CiU a sumar-se en la preparació d'una proposta conjunta.

Bon començament. En aquesta negociació, és clau la unitat de tots els partits, que surti una proposta no només del govern català, sinó de la representació majoritària del poble català. Cal ambició, ha de ser un finançament que redueixi substancialment el dèficit fiscal, amb resultats similars als del concert econòmic. Cal fermesa, si no s'aconsegueix el que es demana, si es perpetua el dèficit fiscal, s'ha de dir que no, els catalans ens hem de plantar. No serveix la mentalitat de more is better, que per poc que ens donin alguna cosa millor del que tenim ja ens està bé. I cal sobretot sentit d'estat, posar el país per davant de qualsevol tacticisme a curt termini, el país per sobre del partit i d'interessos particulars a curt termini.

La societat civil s'ha de mullar: des de les entitats que defensen el dret a decidir, fins a aquelles institucions que, tot i no defensar-lo (tot i que molts dels seus membres sí que ho fan), sí que defensen un sistema de finançament just per Catalunya. Estic pensant principalment en sindicats i patronals. Seria possible una manifestació unitària de tothom a favor del concert econòmic (donem-li si cal un altre nom per no incomodar a ningú)?

Certament tots (tots) els partits tenen rèmores en la seva credibilitat que ens podrien convidar al pessimisme. El PSC va anunciar, el mateix dia que es va aprovar l'estatut del 30 de setembre, que presentaria esmenes de l'estatut durant la seva tramitació a Madrid, i durant la negociació amb el govern espanyol va desaparèixer. CiU va pactar un estatut a la baixa, a pesar de la contundència verbal que havia mostrat fins aquella data. IC diu sempre que sí a tot el que digui el PSC, sigui l'Estatut (va decidir recolzar el pacte Mas-Zapatero sense saber què havien pactat) o un transvassament. I ERC ja va acceptar en el seu moment un sistema de finançament en l'estatut (que després CiU va retocar a l'alça) que s'allunyava molt del concert econòmic que sempre havia defensat.

Però ara la situació és diferent, o ho hauria de ser: no mirem enrera, no fem tacticisme, i pactem el sistema de finançament que necessita el país. Existeix un clam a favor d'un sistema de finançament just: des de les declaracions continuades i contundents del conseller Castells fins a, no ho oblidem, una majoria parlamentària (ERC i CiU) favorable al concert econòmic. No hi ha excuses per no presentar una proposta ambiciosa, i els ciutadans i societat civil no poden permetre que no s'aconsegueixi.

I si Madrid no ho accepta? Doncs es podria convocar un referèndum on preguntèssim al poble català si volen el sistema de finançament que proposa la Generalitat o el que proposa el govern espanyol. També es podria fer una campanya divulgativa per TV, ràdio, premsa escrita i Internet explicant les diferències entre els dos models de finançament o sobre l'expoli fiscal. O analitzar com s'ha implantar el concert des de Catalunya sense el suport del govern espanyol.

I si el PSC no vol proposar un sistema de finançament que ens apropi al concert econòmic, o acaba acceptant un sistema de finançament que no resol el dèficit fiscal català? Doncs el PSC no pot seguir al govern català, i ERC no pot ser còmplice d'un partit que, entre Catalaunya i Espanya, tria Espanya contra Catalunya.

I si CiU juga al tacticisme com amb l'Estatut? I si ERC accepta un sistema de finançament que resol el dèficit fiscal català? I si...? No ho sé, però si no aconseguim un finançament just, ens hem de plantar: ciutadans, partits i govern.