dissabte, 26 d’abril de 2008

Estat, menys estat, millor estat

(Publicat al blog del grup Hayek i als blogs de Vilaweb)

Cal un estat per Catalunya per assegurar un millor futur per nosaltres i els nostre fills. No és només una qüestió d’eliminar un dèficit fiscal del 10 per cent del PIB cada any, es tracta d’afrontar amb èxit els reptes de la globalització. De fet, com ha assenyalat l’economista Elisensa Paluzie, disposar d’un estat petit en l’entorn de la globalització actual permet tenir un major creixement i una millor gestió de la diversitat que els estats grans, ja que els estats petits tenen una mida que els permet adaptar-se millor a un entorn canviant. Així doncs, en aquest cas la mida importa, i crear un estat més petit ens afavoreix.

Dit això, cal disposar d’un estat per tenir les eines que ens permetin competir millor i assegurar el màxim benestar del nostres ciutadans, però no per fer créixer aquest estat, sinó per fer que aquest estat funcioni millor. No més estat, sinó millor estat i, en algunes qüestions, millor menys estat.

Hi ha una inflació legislativa que porta a tots els governs (municipals, autonòmics i estatal) a intentar regular-ho tot. El problema és que moltes vegades el que es regula tendeix a espatllar o posar traves a alguna cosa que ja funciona. Per això molts empresaris ja han desistit de demanar regulació favorable en alguns àmbits que els afecten, i demanen directament que l’estat no s’hi posi. Sense arribar a l’extrem de què això sigui la llei de la jungla, cal evitar l’increment de regulació que l’únic que serveix és per crear més burocràcia, més tràmits, i menys capacitat emprenedora. Cal un millor estat, i per tant enfocar la regulació a temes clau que afecten al ciutadà, com l’equilibri territorial o la salut pública.

Però sobretot cal un millor estat per dirigir els recursos i esforços allà on es necessiten. Cal un estat més eficient per gestionar per exemple la lentitud crònica de la justícia, la burocràcia en l’administració pública, o els excessos en el territori. I cal assegurar que s’aprofita els majors recursos econòmics i capacitat normativa fiscal per enfocar els esforços allà on el país veritablement ho necessita: ajudar als més desfavorits, especialment les persones dependents, les que viuen en el quart món, o els pensionistes que cobren una pensió insuficient i injusta en relació amb el que han treballat al llarg de la seva vida; consolidar la igualtat d’oportunitats invertint en l’ensenyament, tant en escoles com universitats; i donant suport als empresaris i emprenedors amb un règim fiscal que afavoreixi la recerca i desenvolupament, la contractació de personal fix, la reinversió de beneficis i la captació d’inversió estrangera.

Ens cal un estat propi, però no per fer més coses, sinó per fer-les millor i enfocar els esforços on la societat els necessita. Un estat propi és més llibertat, però menys estat és també més llibertat. En tot cas, és igual: si no estàs d’acord en com ha de ser l’estat, primer aconseguim l’estat, i després ja decidirem que farem. Amb un estat propi ens serà més fàcil posar-nos d’acord.

1 comentari:

Salva ha dit...

Publicat a la web del grup Hayek:

Como liberal estoy de acuerdo en limitar la acción de cualquier gobierno. Uno de los medios para esa limitación, aparte de los derechos fundamentales, es la divisón del Estado en diferentes ámbitos territoriales con competencias propias. Así lo vió Toqueville en su libro La democracia en América.Con ello quiero decir que, si bien no hay dificultad alguna en aceptar un estado catalán independiente, el problema radica en la concepción de dicho estado. Si Cataluña se independiza creando un estado intervencionista y centralista no se habría gando nada desde el punto de vista liberal. Por eso no creo que el objetivo de obtener un estado propio sin más sea factible ya que, de no tener un proyecto claro, se estaría creando una nueva entidad que no respondería a las necesidades de Cataluña. Un nuevo estado que perpetuara los errores del intervencionismo del estado del que se desgajara no aportaría más libertad.

Escrit per: Andres Villa el dia 30-04-2008 20:40:31
....
Andrés, en tot cas, amb estat propi estaríem millor que ara. Justament però com potser no estem d'acord com volem que sigui aquest estat, els liberals i els no liberals, intentem primer aconseguir l'estat propi, i després ja discutirem com volem l'estat. Dit això, em sembla que tu i jo tenim punts de coincidència en com volem l'estat des del punt de vista d'intervenció del govern :)

Escrit per: Salvador Garcia-Ruiz el dia 03-05-2008 21:32:13
....
Salvador, disiento. Con un estado propio no se estaría necesariamente mejor que ahora. Insisto en que no bastaría ser independiente para ganar más libertad. Entiendo que al primar la creación de un estado independiente sin importar tanto las bases en las que se funde haría muy difícil reconducirlo hacia principios liberales. Éste es el problema que hayamos en España. Se ha configurado como un estado que permite una amplia intervención estatal y ahora es casi imposible revertirlo. Ni siquiera la Unión Eurpea, que supuestamente instaura un mercado libre, ayuda a construir un marco político en el que se limite la intervención de los gobiernos.

Escrit per: Andrés Villa el dia 04-05-2008 13:22:47
....
Andrés, no passa res, no estem d'acord. Jo crec que estaríem millor, o en tot cas no pitjor. En tot cas, treballem per una declaració d'independència a favor de la llibertat.

Escrit per: Salvador Garcia-Ruiz el dia 04-05-2008 21:39:24
....