dilluns, 28 d’abril de 2008

Ensenyament i gestió privada

Llegeixo que el departament d’Ensenyament rebutja introduir la possibilitat de la gestió privada en l’ensenyament públic, en part pressionat per la vaga ideològica dels mestres de fa unes setmanes. Més enllà d’aquest cas particular, en general es confon servei públic amb provisió pública del servei, a l’ensenyament, la sanitat o en molts altres àmbits, confonent que és necessari garantir servei públics a tothom amb que no és necessari que aquest servei hagi de ser proveït pel sector públic.

La provisió privada d’un servei com l’ensenyament o la sanitat, si no es defineixen indicadors de gestió i seguiment acurats, pot ser contraproduent, ja que l’objectiu de l’empresa que proveeix el servei pot ser només maximitzar els beneficis, enlloc de voler tant maximitzar els beneficis com oferir un servei de qualitat. Però fixant les regles del joc clares es pot aconseguir una provisió més eficient i econòmica del servei i, en molts casos, de major qualitat. Diferenciar payor i provider. En qualsevol cas la decisió s’ha de prendre amb criteris racionals, amb pros i contras, avaluant l’impacte econòmic, i potser de vegades començant amb un pilot a petita escala. La decisió però no pot ser només ideològica, i menys quan aquesta ideologia està viciada i equivocada d’entrada, a l’associar “bo” amb públic i “dolent” amb privat.

En el cas de l’ensenyament la prova definitiva és preguntar als pares si volem que les escoles dels nostres fills estiguin gestionada o no per una empresa privada. La resposta: que la gestioni qui ofereixi una millor educació pels nostres fills. Doncs això.

P.D. Llegeixo també que augmenta tímidament l’autonomia dels centres i dels directors. Direcció correcta, pas insuficient.