dimecres, 30 d’abril de 2008

Crisi? Sí, la d’aliments!

Això sí que és una crisi: l’increment del preu dels aliments pot provocar la fam en més de 100 milions de persones arreu del món. A Estats Units han racionat la venda d’arròs en grans supermercats com Wal-Mart, però a Sierra Leona el preu de l’arròs s’ha doblat i el 90% dels ciutadans no el poden comprar. I sembla que la cosa només acaba de començar.

No és que no es produeixin aliments, és que no s’utilitzen per menjar (!). La producció mundial de blat ha pujat un 5% respecte l’any anterior, però menys de la meitat d’aquest blat, d’acord a l’ONU, serà per alimentar a persones. L’origen i font principal d’aquests problemes està en el creixement del biocombustible, però també de l’augment de demanda en els països emergents. En qualsevol cas els efectes d’aquesta crisi d’aliments pot tenir efectes devastadors pels ciutadans del tercer món i per les seves economies.

Cal consciència d’aquest problema per part de tots els ciutadans. Però cal sobretot una acció decidida de l’ONU i dels governs per frenar aquest tsunami de conseqüències dramàtiques, i que aquesta acció es faci abans no sigui massa tard.

Pots trobar més informació a:

http://www.avaaz.org/en/world_food_crisis/11.php
http://news.bbc.co.uk/1/hi/world/south_asia/7365798.stm

3 comentaris:

Anònim ha dit...

La població mundial s’ha duplicat des de 1950. Som el doble de gent a alimentar, a educar, a calentar a l’hivern i a transportar.
Dintre de poc tornarem a recuperar a Malthus i les seves teories sobre el sobrepoblament (creixement geomètric) i sobre els recursos finits ( creixement aritmètic). Malthus parlaba de la producció agrícola pero el s’adaptarà al petroli, als aliments, la energia i sobretot els ecosistemes.
El moviment ecologista quan se’n adoni començarà a reclamar controls sobre el creixement de la població.
Quins efectes podria tenir sobre la economia? Devastadors.


Marc
Madrid.

Salva ha dit...

Marc, no crec que Malthus torni. El problema no és que la població creix molt més que la producció d'aliments, sinó que la producció d'aliments no s'utilitza per alimentar la gent, sinó en biocombustibles

Salva ha dit...

Publicat a la web del Directe.Cat:

01.05.2008 ! 09.02 h
#1 Albert M Dorca ! Banyoles
Estic d'acord amb tu, desgraciadament, la majoria dels governs són els que potencien aquest tipus d'economia per sota mà, per què ningú es pensi que són els màxims precurssors.

01.05.2008 ! 11.04 h
#2 Toni Fernandez ! Birmingham
I que me'n dius de tot els correus que hi ha al mon destinats exclusivament per a alimentar animals i produir carn? Si en mengessim menys, al mon hi hauria mes recursos per a alimentar mes gent que ara passa fam

Salut!

01.05.2008 ! 16.59 h
#0 Jordi ! bcn
Em sembla que esteu tots una mica mal informats. Bé, al menys com la majoria dels periodistes que escriuen d´aquests temes en la nostra àrea. Els biocombustibles són una gota de tot l´oceà que representa l´increment dels preus del menjar, tot i que queda bé per a criticar "l´ordre socioeconòmic mundial". Una bona part del problema és dona a l´Àsia, on les males collites al Vietnam i el retard del Monsó a la India aquest any han fet que la producció d´arrós (el 70% de l´alimentació a l´Asia oriental i el sudest asiàtic) hagi disminuït molt. Això s´ha complicat encara més per errònies polítiques d´acaparament i restricció a les exportacions per part dels països asiàtics (com per exemple a la India, d´on ja sols es pot exportar arròs bajmati), on la por a un dèficit d´arros a portat a que els especuladors augmentessin els preus. Si us plau, abans de parlar de temes tant complexes consulteu les publicacions econòmiques internacionals, que solen documentar-se més bé. Nosaltres els occidentals no som prou importants, ni per a influir en tot el mon ni com per a que les nostres accions tinguin cap importància significativa.

01.05.2008 ! 19.32 h
#4 Carles Ibáñez ! Santa Bàrbara
Hola Salvador, per fi algú més escriu sobre temes realment importants, com la crisi dels aliments, la crisi energètica, etc. Si volem ser un país seriós i aconseguir la independència hem de saber què ens depara el futur i com fer front als problemes que venen. T'invito a llegir els meus articles al mateix bloc. Fa temps en vaig escriure un anomenat "teca o combustible ?", amb un contingut semblant.

01.05.2008 ! 21.41 h
#0 Salvador Garcia-Ruiz
Albert, gràcies per l'escrit.

Toni, tens raó, el fet que menys de la producció de blat sigui per consum humà és fruit, en gran part, que part de la producció sigui per alimentar animals. És una paradoxa, part de la causa de la fam és justament l'alimentació d'animals dels quals ens hem d'alimentar.

Jordi, potser tens raó. En tot cas, la producció de blat ha augmentat un 5% respecte l'any anterior. Cer que la producció d'altres aliments ha baixat, i que hi ha factors extraordinaris d'increment de demanda, però la conclusió és igual de dramàtica: fam al món

Carles, gràcies per l'escrit. Quin és el teu blog?

02.05.2008 ! 01.24 h
#6 Rafael Sans
Hem de tenir més consideració en els petits actes de consum de combustible. Els aparells en standby, la llum elèctrica quan n'hi ha de natural, etcètera. ¿No és aquesta l'única manera de frenar el consum excessiu de cereals que ara s'usen per crear energia (que així no es crea en centrals nuclears) i no alimentar la gent? Hem de baixar el ritme de consum urgentment per a l'estabilitat del planeta.
03.05.2008 ! 11.32 h

#7 Josep Pinyol ! Corenllà
Al fons hi ha un problema demogràfic. L'any 1960, quan comencen les sèries estadístiques del Banc Mundial al món vivien 3.000 milions de persones. L'any 1999 l'ONU va declarar Adnan un nen nascut a Sarajevo l'habitant 6.000 milions del planeta. En aquests quaranta anys la producció d'aliments en tones es va triplicar gràcies a l'ús massiu de fertilitzants als països desenvolupats i a l'extensió del regadiu als països asiàtics (Xina, Índia, etc.). Aquest increment de la producció agrícola per sobre de la població va fer baixar els preus relatius dels productes agraris a tot el món. Als països rics el baix preu dels cereals va permetre l'increment del consum de carn, fruites i d'aliments elaborats i la venda a preu subvencionat dels excedents agrícoles a països pobres, fins i tot de forma gratuïta com ajuda al Tercer Món. Aquestes pràctiques van enfonsar l'agricultura de subsistència de molts països i l'emigració de les zones agrícoles cap a les grans ciutats del Tercer Món, que s'alimenten amb cereals procedents de països poc poblats amb agricultura extensiva com Canadà, Argentina, etc. A partir de l'any 2000 la producció agrícola mundial s'estanca: als països rics pels baixos preus pagats als pagesos. Als grans països asiàtics densament poblats per l'esgotament de l'aigua de pous per regar i la impossibilitat de fer més embassaments. En canvi la població mundial continua incrementant-se: uns 100 milions de persones més cada any. D'altra banda a Xina, l'Índia i d'altres països apareixen classes mitjanes urbanes que adopten les pràctiques alimentàries dels països desenvolupats. Desapareixen els excedents i els preus comencen a pujar. Seguint la teoria del rendiment agrícola decreixent de Ricardo aquest increment ha de provocar l'augment de la producció agrícola, la posada en cultiu de terres que havien estat abandonades per baixa rendibilitat. Això era cert quan el 90% de la població vivia al camp. Però que passa quan més de la meitat de la població viu a àrees metropolitanes i pugen els preus agrícoles?. Estem en una situació nova en la història. S'invertiran els processos migratoris des de la ciutat cap el camp. Tots els grans equilibris macroeconòmics previstos per la teoria econòmica clàssica funcionaran? i quan temps es necessitarà per tornar a la situació teòrica d'equilibri? i mentrestant que menjaran els pobres de les grans àrees metropolitanes de Mèxic, Iakarta, Johanesburg, Calcuta, etc. S'imposarà la "llei de la necessitat" de la que parlava Malthus i la fam i la mort per inanició substituiran la ma invisible del mercat per a restablir els grans equilibris entre la oferta i la demanda que preveuen les teories econòmiques?.

03.05.2008 ! 13.35 h
#0 Jordi ! bcn
Em sembla que confoneu una cosa amb l´altra. Benvolgut Rafael Sans, els biocombustibles no s´utilitzen per a substituir l´energia elèctrica (i per tant la nuclear) sino per a moure un petit nombre de cotxes. Per altra banda, la producció d´aliments en general ha augmentat, i pot seguir augmentant perque es pot incrementar la seva producció a un ritme més ràpid que el de la població. L´augment dels preus aquest any és deu sobretot a la caiguda del dolar (que ha provocat inflacions brutals en països del tercer mon que tenien la seva moneda lligada a aquesta divisa) i a males collites ocasionals que sols afecten l´Àsia. Finalment: les petites mesures d´estalvi no serveixen per a res (excepte per alleujar consciències). Apagar els llums consumeix més energia que la que estalvia, perque després els has de tornar a engegar. I de qué serveix que apaguis un llum si sols a la Xina s´inaguren 35 centrals tèrmiques al dia? El problema és molt complex, i tant el problema com la solució es troben a l´Asia, on 3000 milions de persones s´estan desenvolupant a un ritme que deixa curts els nostres anys 60. Nosaltres els occidentals no hi pintarem res, i res del que decidim té massa importància.

03.05.2008 ! 13.47 h
#9 Carles Ibàñez
Salvador, som companys de bloc, el meu també està a indirecte.cat