diumenge, 30 de març de 2008

Visca el socialisme!

(publicat a E-notícies)

Una de les frases estrella de la darrera campanya d’ERC va ser la proclama de Joan Tardà en acabar el seu míting al Baix Llobregat. Enlloc dels tradicionals visca Catalunya, visca Catalunya lliure o visca ERC, va dir visca el socialisme.

Aquesta crida és significativa i no casual, a l’igual per exemple el canvi del logo del partit, que ha passat d’ERC a Esquerra. És la constatació de la preeminència de l’eix social per sobre de l’eix nacional, de voler que quedi públic i clar que ERC és d’esquerres de veritat, socialista en una Europa on paradoxalment tothom fuig d’etiquetes. Efectivament, ERC és d’esquerres, però és de moltes esquerres diferents, agrupades a l’entorn d’anhels de llibertat, justícia social, progrés econòmic, equilibri mediambiental i, sobretot, amb l’objectiu final de la independència, entre altres raons, perquè sense el triomf de l’eix nacional no hi podrà haver eix social de veritat.

A ERC hi ha socialistes, i tant de bo tots els socialistes sobiranistes catalans fossin a ERC. Però ERC no és un partit socialista. És un partit d’esquerres, plural, que agrupa diferents sensibilitats de l’esquerra, incloent socialistes, socialdemòcrates, liberals d’esquerra i també, i potser sobretot, una esquerra renovadora plena de matisos i sense etiquetes que té diferents noms i sensibilitats a Alemanya (socialdemòcrates i verda), Anglaterra (laboristes i liberals), Itàlia o USA. Quan a tot arreu (excepte França, és clar) s’intenta renovar i desterrar etiquetes que encorseten i limiten, no posem etiquetes a ERC, que justament no n’ha tingut mai.

Visca el socialisme? Visca la llibertat, la justícia social i la igualtat d’oportunitats. Però sobretot, visca Catalunya lliure!