dimecres, 26 de març de 2008

Trampes al solitari

El pitjor no és fer trampes al solitari. El pitjor és fer trampes, fer-ho davant de tothom, negar que has fet trampes, i a sobre voler donar lliçons. Això és més o menys el que ha passat amb la llei d’Igualtat i la seva aplicació en les eleccions espanyoles.

Aquesta llei d’Igualtat obligava als partit polítics a presentar un 40% mínim de candidats que fossin homes i dones, i que de cada 5 diputats a les llistes electorals, hi hagués com a mínim 2 dones. Això hauria d’haver provocat un augment de diputades. Què ha passat? El nou congrés té una diputada menys, i només el 36% de diputats són dones.

Això no és el pitjor. El pitjor és la hipocresia dels partits més pro-regulació de tot: el PSOE té 3 diputades menys; ERC té 3 diputats i 4 senadors, tot homes (els 3 diputats més que comptava treure a Girona, Lleida i Tarragona també eren homes). I IC-V, el partit més feminista (apart de més ecologista i sostenible) del món mundial, el campió mundial de la igualtat en tot, només té un diputat, home. Tel•la...

El pitjor és que, ara que han demostrat que saben fer lleis d’Igualtat, han amenaçat de fer-ne més en aquesta direcció, ara en el mercat laboral: més regulació, més quotes, més demagògia, més lliçons dels que es fan trampes al solitari.

Potser aquesta vegada podrien analitzar què pot fer augmentar i millorar la presència de les dones en el mercat laboral més enllà de la regulació i les quotes: preguntant a les dones, potser dirien que els principals problemes són les diferències salarials per la mateixa feina o els pocs ajuts quan són mares (durada curta de la baixa maternal, dificultat per comptabilitzar horaris laborals o manca de guarderies públiques). Si preguntessin a les empreses potser dirien que els ajudaria un major suport pels períodes de transició de baixes maternals o de reducció de jornades, com bonificacions a la seguretat social en contractacions per compensar aquests períodes interins. I moltes altres idees, que no necessàriament han de passar per quotes o regulació, i sí per més suport actiu a dones i empreses.

Tant de bo el nou govern fomenti la igualtat d’oportunitats de veritat, però sobretot que no donin lliçons de feminisme. Calen més dones a la política i a l’empresa. Cal més suport de veritat a les dones. Però sobretot cal menys demagògia i menys lliçons dels que es fan trampes al solitari. Entre altres raons, pel ridícul que provoquen.

3 comentaris:

Oriol Cisteró i Fortuny ha dit...

M'has llegit el pensament SALVA.

Fa anys que predico aquest discurs (amb poc suport per cert...) com ja saps a l'ACP, també es va fer aquest debat i està clar que la nostra posició no és massa ben entensa (serà que no ens expliquem prou bé)

MASSA HIPOCRESIA i massa pensar en la GALERIA!

I ara la meva reflexió: sobint les dones son les mes ben preparades per als llocs de treball i amb això compensen el risc, però a igualtat de preparació i capacitat l'home és un treballador molt més 'fiable' (per el baix index de baixes per paternitat)

Les quotes potsr ho resoldran, però aquest tipus d'imposicions son les ue sovint utilitzen els i les qui no saben com anar pujant, no pas els i les qui s'ho mereixen.

Salva ha dit...

És un tema delicat, però en tot cas no podem pensar que les quotes són la solució, o l'única solució. En tot cas, com dius, cal menys hipocresia i menys discurs políticament correcte.

Josep Cabana ha dit...

Hola.
Es evident que lo de les quotes no funciona bé, ja que només aconsegueix crear dubtes sobre les capacitats reals de les dones. Tant aviat com es vol desacreditar la feina d’una dona, es treu el tema de les quotes.
El que calen son veritables polítiques socials, que no facin que sigui tant “molest” contractar a una dona, com a un home. Per exemple, igualar el permís de maternitat i el de paternitat, sense la necessitat que hi hagin “matrimonis reconeguts pel mig, tal com passa als països escandinaus. O fer que les empreses amb un determinat numero de treballadors, tinguin servei de llar d’infants, tal com ara passa amb els menjadors o assistència mèdica.
Salutacions i independència.
Reagrupem-nos.