dilluns, 31 de març de 2008

ERC, sentit d’estat i radicalitat democràtica

(publicat a Reagrupament.Cat)

Catalunya necessita que ERC demostri sentit d’estat en l’elecció de la seva nova direcció, i ERC té a més l’oportunitat de demostrar públicament els seus principis de republicanisme i radicalitat democràtica.

ERC és el principal exponent de l’ independentisme a Catalunya. Hi ha altres partits amb sectors sobiranistes, partits independentistes extraparlamentaris, i un creixent nombre de plataformes sobiranistes entre la societat civil, però el principal referent de l’ independentisme continua sent ERC. Per tant, si ERC surt reforçada d’aquest procés congressual, en sortirà reforçat l’ independentisme, si surt (encara) més debilitada, l’ independentisme sortirà (encara) més debilitat.

ERC no pot permetre afeblir encara més l’ independentisme, i per tant ha d’afrontar aquest procés de canvi amb sentit d’estat, ja que les seves conseqüències van molt més enllà del propi partit. Cal discutir a fons les diferents propostes estratègiques, models de partit i els equip que es presenten per liderar-ho, però amb respecte, responsabilitat i maduresa, posant el país per davant del partit. Alhora, aquesta discussió ha de ser un exemple de la transparència i radicalitat democràtica que ERC demana a les institucions.

Aquest sentit d’estat necessari per no afeblir l’independentisme hauria de comportar que l’elecció de president, secretari general i nova direcció d’ERC tingués, com a mínim, les següents característiques:

Igualtat d’oportunitats: tots els candidats han de poder explicar les seves propostes als militants en igualtat de circumstàncies. Els candidats de la direcció tenen els butlletins interns, llistats de militants, infrastructura d’alliberats, publicitat quan visiten seccions locals, etc. S’ha de facilitar aquest suport als candidats que no hi tinguin accés

Faclitat per presentar candidatures: no es poden posar traves a presentar candidatures, com presentar signatures o un mínim elevat de signatures, ja que implica derivar esforços a acosenguir aquestes signatures enlloc de poder explicar el projecte, i a més va en contra de la igualtat d’oportunitats entre candidats, ja que els candidats que actualment dirigeixen el partit (Carod i Puigcercós) en tenen prou contactant, a través dels mitjans del partit, a persones alliberades o càrrecs del govern, municiapls o supramunicipals, a l’igual que han fet en el passat per fer signar manifestos de recolzament a la direcció

Debats públics: els militants en particular i el poble de Catalunya en general han de poder veure com es confronten, des del respecte i patriotisme, les diferents estratègies plantejades. L’exemple americà o el del Partit Socialista Francès mostra la riquesa de debats entre els candidats per televisió

Candidats, equip i projecte: no és un només un tema d'elegir el líder, cal anar molt més enllà. Hem de conèixer les capacitats, experiència, trajectòria professional i compromís patriòtic de tot l’equip, i saber què vol fer aquest equip

Generositat: per més bé que es faci tot el procés, sortiran guanyadors i perdedors. Els guanyadors han de fer l’esforç de fer una nova direcció que reculli el millor de tots els equips i alhora totes les sensibilitats d’ERC, incloses les minoritàries o aquelles que puguin discrepar de la nova direcció

Joc net: no mirem al passat, mirem al futur. Que ningú mai pugui dir que en aquest procés no hi ha hagut joc net

ERC i el país s’hi juga massa. Passi el que passi, cal aconseguir una ERC més forta, plural i cohesionada al final de tot el procés, i una demostració pública de com ERC s’aplica els principis de radicalitat democràtica que defensa a totes les institucions. Pel bé de l’independentisme, sentit d’estat.