diumenge, 2 de març de 2008

Delinqüent de l'aigua

Avui m'ha tornat a passar: m'he sentit un delinqüent quan banyava al meu fill. Sempre vaig amb compte, però tenia la sensació que potser gastava massa aigua.

Abans de la sequera ja intentava gastar el menys possible d'aigua. No pel que costa (amb sinceritat, ho desconec), sinó per la sensació que no es pot malbaratar recursos com l'aigua. L'Àlex sempre em demana que li posi més aigua a la banyera, però jo, bon ciutadà i no sé si tan bon pare, no ho faig, o ho faig poc i a contracor, amb la sensació de gairebé estar delinquint.

Però ja fa uns dies que em queda una mica cara de tonto: jo delinquint cada vegada que gasto potser més del que tocaria, mentre que onze milions (!) de litres d'aigua es malbaraten cada dia... Què fort! Estaria bé saber quants diners s'han gastat en campanyes de sensibilització de l'aigua per calcular si amb aquests diners es podria haver resolt aquest problema abans que es denunciés (no que se sapigués, que sembla que fa molt temps que se sap).

Tindria sentit que el responsable d'aquesta catàstrofe dongués explicacions convincents sobre què ha passat i com es resoldrà. Segurament també, per coherència o incompetència, que ell trïi, que plegués. De fet, tenint en compte que és el mateix conseller que va tenir la genial idea dels 80 km per hora mataríem dos pardals d'un tret.

Està bé exigir responsabilitat al ciutadà en temes com l'aigua, però és de sentit comú predicar amb l'exemple. Onze milions de litres al dia, què fort!