dimarts, 26 de febrer de 2008

Cap dels dos

Per sort hi ha més on triar. Per desgràcia les alternatives són menys dolentes, però no gaire bones.

Ni ZP ni Rajoy. El primer no s'entera o menteix. No hi ha crisi econòmica, no pugen els preus, no hi ha més delinqüència... El segon parla amb conveciment, però espanta amb el que diu: associa immigració a delinqüència, no presenta solucions als problemes que la societat té plantejat, juga a la divisió i l'enfrontament entre els pobles d'Espanya.... Utilitzen Catalunya per discutir, però amb tots dos el dèficit fiscal de Catalunya és el 10% del PIB. Ni un ni l'altre.

Sí, ZP sembla millor per Catalunya, però no es mereix la nostra confiança: ens va mentir amb l'Estatut; amb el traspàs de rodalies, del castell de Montjuïc i de l'aeroport del Prat; amb el retorn dels papers de Salamanca; amb les inversions que no arriben a Catalunya...

Posats a votar, votem partits d'obediència catalana. O no votem, o votem en blanc. Però no votem qui ens ha enganyat tot el que ha pogut aquests darrers quatre anys, ni a aquell que ha jugat a enfrontar-nos amb els altres pobles d'Espanya.

P.D. Vergonya aliena. Per què he de votar al menys dolent, que potser és alhora el més demagog? www.youtube.com/watch?v=7idED-Fyc24

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Bon article Salvador.
Un dels problemes del nacionalisme català és que només tenim dos camins, la ruptura o el pacte.
Per tal de pactar hem de ser equidistants entre PP i PSOE. si tan sols tenim una opció el nostre pes es devalua a l'Estat Espanyol. si només tenim una opció com en l'actualitat el nostre vot no val res, els nostres diputats a Madrid depenen del PSOE i el seu comitè federal.
Per tant sortim de l'armari ni un ni l'altre. Ens desagraden ambdós per igual. Si hem de parlar d'entesa, estem tan pròxims a uns com als altres. I si ens segueixen explotant, mentint i menystenint, no podem confiar en cap partit espanyol i els hem de refusar com a socis a Catalunya i a Espanya.
Si hi penso miraré de capturar-te l'article del Sala i MArtín en que comparava Catalunya amb els Estats dels EUA que en estar clarament definits, acaben menystinguts en les eleccions i a posteriori. O potser era en el darrer llibre d'entrevistes que en parlava.. Hauré d'investigar i repassar.

Salutacions,

JCR

Anònim ha dit...

Res de votar en blanc ni Nul;: Ciu o erc,i despres del 9 de març, unitat pero ara toca Catalunya... sino llegeix els diaris el 10 de Març, on els vots blancs i nuls ja no conten sino els escons:

"La sorpresa ha saltado en Catalunya donde CiU ha obtenido tan solo 4 diputados y ERC 2. Se empieza a hablar ya del fin del nacionalismo catalán y de la normalización de un panorama político que no ha sabido reaccionar a la retirada hace ya tiempo de aquel personaje carismático llamado Jordi Pujol. El Presidente Zapatero después de celebrar la mayoría absoluta obtenida sobretodo gracias al voto en Catalunya ha lamentado profundamente que la radicalización del mensaje nacionalista haya terminado con dos partidos históricos, aunque afirma estar convencido de que sus líderes sabran sobreponerse a tan duro golpe. Mariano Rajoy ha felicitado al ganador y ha tendido una mano a CiU para limar viejas heridas y luchar unidos para hacer frente a la izquierda. Los portavoces de los partidos nacionalistas todavía no han comparecido y se especula que esta misma noche podrían presentar sendas dimisiones."

Anònim ha dit...

No estic d'acord en votar en blanc. El vot en blanc és pot entendre com un acte de immaduresa o fins i tot de covardia. És permetre que que altres decideixin per a tu simplementen perque la decissió és complexe o bé comporta soportar certs costos.

Marc

Anònim ha dit...

Benvolgut Marc,
Immaduresa es votar pels que t'enreden i despres queixar-te.
El catalanisme necessita un cop d'atencio per tal de que reaccioni.
Jaume